Diari La Veu del País Valencià
La constitució, les llengües espanyoles i els zoològics

Estan proliferant últimament a les xarxes socials cartells sobre l’article 3 de la Constitució Espanyola fent ostentació de que aquesta consagra i deixa clar al punt 3.1. que és el castellà la llengua oficial de l’estat i que tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’emprar-la.

I ho fan com qui mostra un arma amenaçadora, per a que ningú oblide què diu la llei suprema ni gose qüestionar la supremacia lingüística consagrada al 3.1, que és el que és legal i per tant Paraula de Déu, front a d’altres consideracions il·legals i per tant forassenyades.

L’article 3, però, malgrat que el retall solen deixar-lo en aquest punt, continua. Diu al punt 3.2 que les altres llengües espanyoles també seran d’oficials en les seues Comunitats Autònomes d’acord als seus estatuts.

I aquí sorgeix la primera pregunta. Si una altra llengua, diu la Constitució, pot ser oficial en un territori d’acord al seu Estatut, cap la possibilitat constitucional que aquest contemple que totes dues llengües oficials tinguen per a la ciutadania la consideració simultània del dret d’emprar-les i el deure de conéixer-les. Però… ho expliciten?

Ho va fer l’Estatut de Galícia de 1983 i ho va recórrer al Tribunal Constitucional el govern espanyol de l’època. En la sentència STC 84/1986 de 26 de juny, el TC inventa, reinterpreta i reformula (no canvien els temps) la Constitució indicant que “Tal deber (de conéixer el gallec) no viene impuesto por la Constitución (i ara ve la interpretació política) y no es inherente a la cooficialidad gallega”, nyas coca, els jutges indicant el que no diu la Constitució: que hi ha oficialitats de primera i de segona, sentenciant que la llengua oficial mil·lenària d’un territori no és obligatòria saber-la però sí ho és l’adoptada!

I segueix la Constitució amb el punt 3.3 per dir-nos que les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya “serán objeto de especial respeto y protección”. Salvades, doncs, les llengües no castellanes! podria pensar l’amable persona lectora ja que aquestes han de gaudir d’especial respecte i protecció! I és aquí on, inevitablement, una imatge em ve a la ment: un zoològic!

Sí, es com allò de dir que determinades espècies animals s’han de protegir i respectar … i com ho fan? Amb una aureola de bonhomia proteccionista tancant-les en gàbies o recintes, potser bonics, però amb límits, no deixant que circulen, crien i visquen amb llibertat, que existisquen només com a exotisme o estudi d’erudits.

I això amics i amigues meues és el que tenim, el qüestionament permanent de la immersió lingüística, la limitació del senyal televisiu entre CC.AA. que tenen la mateixa llengua, els entrebancs per a que el coneixement de la llengua dels usuaris d’un servei públic siga un requisit d’accés a la funció pública… i sempre amb la demanda dels carcellers de llibertat (llibertat de repressió, llibertat d’ignorància…). Tenim, doncs, unes llengües no castellanes emmanillades, convenientment confinades i vigilades pel Tribunal Constitucional que impedeix el seu manteniment i creixement educatiu i social fins la seua lenta i inexorable desaparició.

I els animalets mirem la tanca i ens preguntem si podrem botar-la…

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací

Comparteix

Icona de pantalla completa