Nou de cada deu campanyes electorals fracassen en el seu objectiu. Un altre serà l’alcalde, el diputat, el senador, el governador, el president. Uns altres seran els seus col·laboradors més pròxims. Els vots no es van aconseguir i ja no hi ha res a fer. Tot ha sigut inútil: les virtuts del candidat, les bones idees del partit, l’esforç dels militants, els diners invertits, el temps de planificació, els nervis…
La nit de la derrota destrueix plans, esperances, projectes i il·lusions. És el moment més dur i més amarg de la vida política.
És quan les preguntes fan mal:
- Per què van votar l’altre candidat i no el nostre?
- Com no vam saber aprofitar les oportunitats que hi havia?
- On van estar els errors?
- Com és que la nostra comunicació política no va aconseguir convéncer?
- Per què molta gent no va votar el nostre candidat malgrat simpatitzar amb ell?
- Com va ser que no ens vam adonar que estàvem perdent vots?
És justament en el moment més difícil quan sorgeix una veritat sòlida com una roca: la gran majoria de les campanyes electorals no comprenen com funciona el cervell del votant.
Les estratègies, les tàctiques, la publicitat electoral, el màrqueting polític, la comunicació política i tota la campanya electoral serien diferents si se sabera com és que cada persona decideix a qui votarà.
Psicologia política, màrqueting polític i campanya electoral
Les derrotes ocorren en el mateix lloc on ocorren les victòries. Un lloc fosc per a qui el desconeix. Un vertader laberint on quasi tots es perden: el cervell, la ment de l’elector.
Tot passa per allí, pel cervell del votant. És el cervell qui processa els discursos, la publicitat, els actes de carrer, els atacs, les defenses, les propostes, els projectes, els jingles, els logos… Tot.
Per això la teua campanya electoral seria molt diferent si aconseguires aplicar-hi alguns dels coneixements científics sobre la ment humana. Seria una campanya electoral més precisa i més efectiva. Una campanya electoral on l’estratègia de màrqueting polític estaria en sintonia amb la psicologia del votant.
La psicologia política revela els secrets del cervell del votant
El cervell del votant és com un laberint fosc. Si la teua campanya electoral no ho il·lumina i senyalitza, llavors el votant es perdrà i no et votarà. Com il·luminar i senyalitzar aquest laberint? Amb una comunicació política persuasiva que done just en el blanc. En el disseny d’aquesta comunicació política és que la psicologia política pot aportar un plus, una diferència, un valor agregat.
La Psicologia té 2.500 anys d’història i un enorme cabal de coneixements sobre la conducta humana. Ja són desenes de milers els treballs de psicologia política publicats. Són milions de pàgines de psicologia política que circulen pel món acadèmic, les universitats, les biblioteques i els especialistes. Per què no descobrir aquest món i posar-lo a treballar en el màrqueting polític?
Article de Daniel Eskibel (Uruguai, 1959) traduït per iniciativa de l’entrenador de polítics Carles Porcel.
