Aprofitaré la columna d’aquesta setmana per comunicar als meus amics i a les meues amigues que s’han interessat en el tema que no, que no m’he posat la vacuna contra la COVID-19, ni la d’Astrazeneca ni cap altra. I vull a més fer constar, en aquestos temps que proliferen els antivacunes i els qui s’escaquegen de vacunar-se si poden amb motius entre el cunyadisme, l’arbitrarietat i l’egoisme, que si no m’he vacunat no ha sigut per manca de ganes, sinó perquè la Generalitat Valenciana no considera els professors i les professores universitaris personal docent a aquestos efectes. Així, encara que la premsa parlava de la vacunació del personal docent en general, això no ens incloïa als professors d’universitat, ves a saber per què.
Sobre aquest fet m’agradaria fer alguns comentaris. Evidentment em sembla una mesura molt encertada la vacunació dels docents d’infantil, primària i secundària i del personal dels seus centres, no vull que se m’entenga malament. Fan un servei públic fonamental i amb contacte directe a més amb grups de xiquets, xiquetes i adolescents. No tinc tan clar, però, que els col·legis privats estiguen inclosos. No parle dels concertats que, m’agrade o no m’agrade, que ja sabeu que no m’agrada, formen part de la xarxa de l’educació pública; però no tinc gens clar que els extremadament elitistes col·legis estrictament privats siguen cap servei públic.
Menys clar tinc que els i les policies, antiavalots inclosos, s’hagen vacunat abans que els i les docents. I és que no acabe d’entendre per què repartir llenya en les manifestacions és un servei essencial. Però, vaja, evidentment a aquestes altures tampoc m’estranya.
En qualsevol cas és evident que els cossos docents de primària i secundària havien de vacunar-se abans que els professors universitaris i els treballadors de les universitats. Puc entendre per tant que no estiguem al mateix grup. El que no entenc és que no estiguem en cap grup, que no estiguem considerats com a categoria en cap moment del calendari de vacunació. No em sembla massa lògic tenint en compte no només la quantitat d’estudiants que podem arribar a tindre a l’aula, sinó que per a la vacuna de la grip sí que se’ns ha considerat professió de risc tradicionalment.
Em crida també l’atenció la passivitat de la flamant consellera d’Universitats, dels rectorats i també dels sindicats, que han emés un tebi comunicat i avant. Personalment em crida l’atenció la manca d’èmfasi en aquest tema després d’haver-se caracteritzat durant aquestos mesos de pandèmia en demanar la menor presencialitat possible. O aquelles peticions no estaven justificades o el que no està justificada és la tebiesa en demanar la inclusió del col·lectiu en el calendari de vacunació i l’haver tardat tant a reaccionar, però les dues coses no poden ser. Jo personalment crec que l’objectiu ha de ser tornar a la presencialitat total com abans millor, i la vacunació del professorat i del personal de serveis seria un pas decisiu en eixa direcció.
De tota manera insistisc que tinc clar que no només els docents de primària i secundària han d’anar abans que nosaltres, també d’altres professions que tampoc estan com a categoria específica del calendari de vacunació i, potser, per un cert biaix de classe en el criteri. Pense per exemple en els venedors i venedores dels mercats i botigues de queviures, en els caixers i les caixeres dels supermercats. Una cosa que quedà prou clara en els mesos del confinament estricte és que ells i elles són vertaderament essencials i que la seua posició respecte al públic és, sense dubte, de risc.
Incloure’ls com a categoria específica haguera significat reconéixer aquesta funció tan important i, a més, agrair el seu treball en primera línia en aquells dies quan nosaltres passàvem el menor temps possible als establiments, amb sensació de perill i el cor encollit, i ells i elles, en el pitjor moment de la pandèmia, amb proteccions en molts casos precàries, complien jornades laborals senceres, llarguíssimes i angoixoses, en espais tancats i no sempre ben ventilats, per fer possible la contenció del caos que s’havia apoderat de les nostres vides.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
