Les eleccions a les dues cambres legislatives estatals que tindran lloc al desembre probablement alçaran molta més polseguera periodística, però el cert és que era ahir quan els partits polítics es jugaven una gran part del seu poder territorial. El PSOE, d’entrada, tenia molt més a perdre, perquè el PP només governava a tres dels territoris autònoms que han de renovar governs: Madrid, Múrcia i Ceuta.
En aquest nou sistema de bipartidisme encobert que s’ha implantat, els resultats electorals d’Unidas Podemos i Vox només serveixen per arrodonir els comptes, i en cap cas s’esperen sorpreses en els pactes per formar governs.
La davallada del partit Ciudadanos fins a l’extrem de la desaparició era previsible. Ciudadanos es va inventar com a organització política destinada a entrebancar l’independentisme català. Era un partit català i concebut només per a Catalunya, tot i que després s’utilitzà també per recollir els vots que fugien del PP, arran de la crisi econòmica i els innombrables casos de corrupció. Mentre l’independentisme tingué força a Catalunya, Ciudadanos rebia carretades de diners per mobilitzar l’espanyolisme. Però ara que l’independentisme està desfibrat, els que manen han pensat que és millor aplicar a Catalunya lenitius que no revulsius. Ciudadanos, que era un partit format amb arribistes, fa temps que no rep diners i, per això, ha donat mostres claríssimes d’esgotament.
Unidas Podemos també arribava a les eleccions molt erosionat. Yolanda Díaz, amb tots els mitjans de propaganda que el PSOE ha posat a la seva disposició, se n’ha encarregat. Porta mesos presentant-se a tot arreu com si fos una superstar i fent com si la coalició de partits d’esquerra que liderava no existís. L’única motivació dels votants d’esquerres i espanyolistes per votar Unidas Podemos era que no els quedava cap altra alternativa. És fàcil d’imaginar amb quina il·lusió han anat a votar.
De Vox, no se’n podia esperar cap sorpresa grossa. Les emissores de radio i televisió, fins i tot les d’ultradreta, han deixat de presentar-los com una alternativa política en auge. Però ara tenen més implantació territorial que fa quatre anys. Una cosa compensa l’altra.
Tot estava preparat, per tant, per recuperar el famós «torn de partits»: PP i PSOE. La incògnita era saber què passaria amb els tres territoris governats pel PSOE amb presidents que tendeixen a assumir els discursos catalanòfobs de l’extrema dreta, és a dir, què passaria amb Lambán a Aragó, amb García Page a Castella, amb Fernández Vara a Extremadura. Tots aquests polítics de vella escola –imitadors de José Bono i Juan Carlos Rodríguez Ibarra- van aconseguir guanyar el 2015 i havien estat reelegits el 2019. Al llarg dels anys que han manat, la seva tàctica ha consistit a suplantar el Partido Popular. Han fet del PSOE una rèplica del PP i han mirat de portar els votants ultraespanyolistes de dretes a la convicció que no trobaran res a faltar amb ells en la presidència.
La resta de qüestions obertes, en realitat, tenien molta menys importància política. Per exemple, alguns analistes havien dit que si Isabel Díaz Ayuso aconseguia bons resultats a Madrid, com anunciaven les enquestes, mentre que el PP no aconseguia més victòries a la resta de territoris, el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo se’n podria anar a terra. Però que el PP no desallotgés al PSOE d’alguns governs era, també mirant les enquestes, tan impensable com un canvi de líder en el partit quan falten només sis mesos per a les eleccions estatals.
I bé: al final podran dir que han guanyat els dos: ha guanyat Díaz Ayuso, perquè obté majoria absoluta, i ha guanyat Núñez Feijóo, que es consolida com a líder del PP. Però alerta, perquè el que també va guanyar ahir va ser el PSOE, que ha sabut portar tots els partits d’esquerres espanyolistes a una situació terminal. És cert que en els propers quatre anys el PSOE s’haurà d’aprimar molt, perquè ha perdut molts càrrecs remunerats en conselleries i ajuntaments, però de cara a les properes eleccions estatals té via lliure per a sumar tot el vot de l’esquerra espanyola i, fins i tot, de la que no és tan espanyola. Aquests sí que sumaran.
