Julia Llopis és una senyora, nascuda a Castelló l’any 1964, que viu a Alacant. En el cognom porta, com Rita Barberà, l’alcaldessa valenciana de la caloreta, la condemna de ser d’estirp catalana, i també compartix amb ella el gust pels collarets de perles. Podria passar perfectament per presidenta d’una comunitat de veïns de classe mitjana —sí, encara faig servir la vella classificació en classes socials—, o per una companya de classe de ioga. Però no. Ella fa política activa.
De la política està vivint des de 2019. L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, la va captar per a les llistes municipals del PP, com a fitxatge estrella, per ser presidenta de la Confederación Católica Nacional de Padres de Familia y Padres de Alumnos (CONCAPA) d’Alacant. Ella, en un gest d’agraïment, es va afiliar al PP. Si voleu saber-ne més sobre ella, aneu a Google, però ja vos avance, curiosos lectors, que la pàgina web «alicante.es» de l’Ajuntament, ha esborrat la senyora Llopis. Fins fa no res era regidora d’Acció Social i Família d’Alacant.
Res en contra dels pares i les mares d’obediència catòlica militant. Tot el contrari. Cadascú és lliure de defensar el que considere oportú, com i on trobe que ho farà millor. No se’ns escapa, però, la funció vicària o parapolítica d’algunes associacions i de part dels seus dirigents, transitant camins fangosos i polèmics, que determinats partits, especialment quan estan a l’oposició, eviten o encarreguen a distància. Recordem com als anys 80, a Alacant, el senyor Berenguer, associanista dels pares de la concertada, encapçalava les manifestacions contra la Llei d’Ús i Ensenyament…, i els posteriors rèdits electorals per al PP. Sabem que algunes espases de l’àmbit associatiu poden ser molt més cridaneres, esgrimint idees, consignes i propostes, que no la correcció mediàtica que han de mostrar els polítics.
Com a mostra del valor electoral d’alguns personatges, pensem en la confecció de les llistes electorals, farcides de noms que ens sonen, provinents de diferents àmbits -esportiu, associatiu, empresarial, artístic…-, que passen a ocupar llocs d’eixida o, de vegades, simplement testimonials. Ho fan tots els partits. La qüestió primordial és recaptar vots. En l’amor i la política, tot és possible.
No sabem si Luis Barcala buscava només vots o també una bona gestora dels interessos de la dreta quan va pactar amb Julia Llopis, el seu fitxatge estrella de 2019, que el mateix Barcala degué viure com un triomf, ja que l’esmentada mare de família estava temptada d’anar a les llistes de Vox. Ella degué calibrar opcions i, encertant guanyador, es quedà amb el PP. Però, com deia abans, res és garantia de res, i els quatre anys de la regidora Llopis han estat un mal de cap constant per a l’Ajuntament: polèmiques, declaracions inoportunes per insensibles, i una alarmant inacció, especialment en l’anomenada «zona nord» d’Alacant, un conjunt de barris amb població necessitada d’ajudes urgents. Així, la retirada de l’històric dirigent veïnal, Antonio Colomina, president de l’Associació de Veïns de la Colònia Requena, i alma mater del seu Banc d’Aliments, ha vessat un got ple de denúncies contra la regidoria i la regidora. Damunt, vint-i-sis associacions veïnals han dirigit a l’alcalde una carta urgint-lo a la destitució de la regidora i a una acció immediata en els barris desfavorits. Destitució, també demanada per l’oposició municipal, que no ha arribat mai.
Qui té la responsabilitat de tot plegat? Ella o el senyor Barcala? L’alcalde ha tardat quatre anys a fer un gest. Inapreciable i, alhora, alliberador per al PP: un gest que ha consistit en excloure la polèmica regidora de les properes llistes municipals peperes. Poca cosa és, i arriba tard, quan la legislatura ja ha acabat. Ella, en resposta, abandona l’acta municipal i se’n va a les llistes autonòmiques de Vox, partit al qual s’ha afiliat, novament agraïda, i l’únic partit del consistori que li ha donat suport. Anireu coneixent-la en altres places, quan, segons vaticinen les enquestes, ocupe un escó al Parlament valencià…
I, mentre el trànsit cap a l’extrema dreta es produeix, els barris del nord de la ciutat estan quatre anys pitjor que estaven. Tornem a preguntar-nos una vegada més: Alacant, qui et vol?…
