És un títol que pot penjar-se merescudament, ja i des d’ara: concretament ha volgut castigar i, de fet, ha castigat les universitats d’Alacant i de València, i ho ha fet des de la Direcció General de Política Lingüística, en la qual ell precisament fa de director. El cas és que aquesta entitat reparteix anualment uns diners per a «projectes singulars de foment del valencià». Vegem els fets:
Enguany la Universitat d’Alacant tocarà una subvenció de 88.000 euros per aquesta mena de «projectes singulars». I si considerem que l’any anterior li n’havien correspost pel mateix concepte 166.000… I si parem atenció que, d’altra banda, la Universitat de València rep un tractament idèntic: hi passa, en aquest mateix any, de 178.000 a 90.000 euros, cosa que, si és coincidència, és massa coincidència: els ha aplicat un correctiu del 50%.
És allò que dius: encara i com, si guanyaven les eleccions, s’acabaven les retallades. Es veu que a la Direcció de Política Lingüística els ha pegat ara per l’austeritat. Però no:
La Universitat Politècnica de València, en el mateix període de temps, hi passa de 43.000 a 135.000 euros. Que està molt bé, jo no dic que no s’ho meresca, però a un li ho multipliques per tres i als altres dos els ho parteixes per la meitat? Quin pot ser el criteri? Perquè el senyor Trenzano deu ser un home de criteri: si castiga és perquè troba que hi ha un crim, o falta, o culpa. Com que ell no s’ha explicat ni poc ni molt, haurem de fer un exercici d’imaginació i, enfrontats a la realitat del càstig que realment s’ha produït, haurem de mirar quin trellat li podríem traure. Caldrà ser una mica –només una miqueta– malpensats.
¿El crim podria ser –vist des del cantó, ja dic, del DG Trenzano– allò que es dedueix a partir de la reunió del Consell de Govern de la Universitat d’Alacant el 23 de febrer proppassat, quan la rectora decidia comunicar a la Conselleria d’Educació i expressar en nota de premsa –per tant, fer públic i oficial– el rebuig de sectors qualificats d’aquella universitat al popularment conegut com a Decret d’Homologació? Jo diria que sí, i la maror devia vindre de molts mesos abans.
En l’escrit de la Universitat demanaven la retirada del decret, per una sèrie de raons. El decret preveu –vostés ja ho deuen saber– la concessió d’un títol C1 de Valencià als alumnes de Batxillerat que obtinguen un 7 de mitjana en l’assignatura. Amb aquest títol, sense més condicions, podrien accedir a la funció pública, com ara a la docència, o a altres possibilitats del funcionariat.
Diu l’escrit que, segons «els experts en la matèria d’ensenyament de llengües de la Universitat d’Alacant», cas d’anar avant com, de fet, ha acabat promulgant-se, el decret «desincentivaria la docència en valencià i posaria en perill els esforços que s’han fet per promocionar-la entre l’alumnat, en un moment en què els grups en valencià ja han vist reduïda la matriculació com a conseqüència de la derogació de la normativa que regulava la Capacitació en Valencià l’any 2020. A més, consideren que es tracta d’una mesura poc fonamentada, ja que, segons apunten, la Conselleria no ha avaluat prèviament el nivell de competència comunicativa amb què l’alumnat acaba batxillerat.»
És una argumentació que no té res a dir: irrebatible. Des que la Conselleria va retirar a les universitats la Capacitació, en la d’Alacant han tingut una pèrdua de matriculació en valencià, per posar-ne un parell d’exemples, de més del 20% en el Grau d’Educació infantil i, en el d’Educació primària, de més del 25%. Són xifres de matrícula, no opinions. Si el senyor Trenzano no se les creu, podria enviar algú a fer una ullada a la documentació. No ho farà: el poder és com és perquè sempre pot –el nom ja ho diu– i no es deixarà mai refregar pels morros les proves evidents del seu fracàs.
Pel que fa a avaluar «prèviament –a la promulgació del decret ara ja promulgat– el nivell de competència comunicativa amb què l’alumnat acaba el batxillerat», la qüestió ja arriba al trasbals més delirant: és evident que es pot aconseguir un 7 en valencià, tant en batxillerat com en la selectivitat sense haver passat mai per una prova oral.
El Decret d’Homologació, en la pràctica, anul·la la Universitat –com també, en gran part, la Junta Qualificadora– pel que fa a la formació lingüística dels nostres professionals: un graduat en Física, en Química o en Matemàtiques, «podrà» fer classes –en valencià– amb el que va arreplegar en les assignatures respectives quan feia el batxiller –en el cas afortunat, gens segur, que les haguera cursades en valencià. Amb la Capacitació, una part dels seus estudis universitaris els havia de fer en valencià. Ara no cal. Ara el senyor Trenzano els investeix, de calbot.
Abans per a fer classes, calia obtenir la Capacitació i un C1. Ara només cal traure un 7 al batxillerat… Els responsables de la nostra Conselleria d’Educació, el director general Trenzano i els qui hi ha al seu darrere sí que són optimistes pel que fa al rendiment del sistema d’ensenyament que tan dignament presideixen.
Si ho són tant, podrien practicar un optimisme coherent i fer el mateix en l’anglés: un 7 en batxiller, que l’homologuen amb un C1 en l’Escola Oficial d’Idiomes. I vegem què passa. Per no dir que un 7 en Religió, posats a fer, el podrien homologar amb un ingrés al Cel de l’alumne amb notable. Quan siga l’hora, no cal dir.
I tornant al començament, a l’escrit de la Universitat d’Alacant adreçat a la Conselleria i a la premsa, s’hi passa llista a totes les entitats que s’han mostrat crítiques amb el Decret d’Homologació. Diu:
a la Universitat d’Alacant, el Departament de Filologia Catalana, la seu d’Alacant de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), la Facultat de Filosofia i Lletres, la Facultat d’Educació, la Unitat per a l’Educació Multilingüe (UEM) i el Servei de Llengües s’oposen a la proposta de decret i en sol·liciten la retirada. També s’han manifestat sobre aquest decret altres institucions acadèmiques, socials i sindicals d’arreu del país: el Departament de Filologia Catalana i la seu de l’IIFV de la Universitat de València, Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, les UEM de les universitats de València i Jaume I, el sindicat STEPV (majoritari en el conjunt de l’ensenyament públic) o l’associació El Tempir. I caldria afegir al llistat un bon nombre de personalitats de l’ensenyament i de la cultura, a més de professors i mestres que, a títol personal, han manifestat obertament el seu refús i han demanat la retirada d’aquest projecte de decret. Recordem també que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ja va expressar en un comunicat preocupació pels efectes perjudicials que podria tenir la proposta de decret.
Com a oposició a la iniciativa de la Conselleria, no està gens malament. I encara un detall: la Universitat Politècnica de València no hi apareix, no opina. Això és el criteri del Director General senyor Trenzano —que deu ser un home molt agraït.
