Cada any dediquem el mes de març a reivindicar el feminisme, un moviment social, polític i cultural que lluita per aconseguir la igualtat entre homes i dones i per a erradicar la discriminació i la violència masclista. I ho fem celebrant el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, una data simbòlica que posa de manifest les lluites i reivindicacions dels moviments feministes al llarg de la història.
Al País Valencià, des del 2018, tenim la llei integral per a la igualtat efectiva entre homes i dones i per a l’erradicació de la violència de gènere que estableix mesures per a promoure la igualtat en tots els àmbits de la vida, incloent-hi l’àmbit laboral, educatiu, cultural i social.
En aquest sentit, la llei promou des d’aleshores la cultura del «només sí és sí» per a lluitar contra les agressions sexuals i per a promoure el respecte a la llibertat i la integritat sexual de les persones. Això significa que només el consentiment explícit i lliure de les persones fa possible una relació sexual. Si una persona no dona el seu consentiment o si no té la capacitat per a donar-lo, qualsevol relació sexual serà considerada una agressió sexual.
En la vigília del 8M el PSOE ha portat al Congrés la reforma de la llei coneguda com «Sí és Sí», l’esperit de la qual era posar fi a la impunitat dels agressors i protegir la llibertat sexual de totes les dones. De fet, com que es tracta d’una llei integral, la norma aborda moltes altres qüestions relacionades amb la sensibilització, la prevenció, la detecció, l’assistència integral, així com l’accés a les víctimes a la protecció, la justícia i la reparació. Aquesta nova estratègia electoralista es basa, entre altres, en el fet que la nova llei rebaixa les penes dels agressors, circumstància totalment falsa, i que fa palesa l’última sentència del Tribunal Suprem d’aquest passat mes de febrer que dictaminava que la llei del «sí és sí» no era més beneficiosa en el cas dels derogats abusos sexuals. Per tant, no: la nova llei «no rebaixa les penes». El que fa és unificar delictes, després d’un canvi de paradigma a la nostra legislació que suposa considerar agressió sexual tot acte sexual sense consentiment, cosa que inclou també l’abús sexual anterior. En aquest sentit, la llei reformava el delicte d’abús sexual, creant un nou tipus que fusiona l’antic delicte d’abús amb el delicte d’agressió sexual, seguint les recomanacions d’experts nacionals i internacionals i en línia amb les reivindicacions del moviment feminista, fent norma el lema de «no és abús, és agressió». A partir d’aquest canvi de paradigma tot el que es penava com a abús sexual ara es pena més greument. El sistema de penes que estableix la llei és progressiu i proporcional a la gravetat, dissuasiu i efectiu. D’aquesta manera, es dona una resposta penal adequada a la multiplicitat de circumstàncies.
Per altra banda, l’aplicació del dret no és automàtica: la interpretació judicial, entesa com el procés o activitat per atribuir significat i decidir l’abast, el sentit o el contingut d’un text legal s’ha d’alinear amb l’esperit del legislador, que en el cas d’aquesta, queda clar al seu preàmbul. També s’ha d’alinear amb la jurisprudència establerta durant dècades en matèria de dret transitori, així com les disposicions transitòries del Codi Penal, en la versió aprovada el 1995 o en les versions posteriors, que, perquè no han estat derogades, són aplicables a la transició normativa resultant de l’entrada en vigor de la LOGILS. En aquest sentit, fins ara hi ha 248 casos d’Audiències Provincials, dos del Tribunal Suprem, un de l’Audiència Nacional i un de Tribunal Superior de Justícia de Galícia en què no hi ha cap rebaixa. En total hi ha 252 casos en què, després de fer-se la revisió, NO s’han reduït les penes.
El que és realment preocupant és observar la normalitat amb què s’assumeix que hi ha jutges que, en exercici de les funcions que els són atribuïdes, utilitzen aquest marge interpretatiu per a, deliberadament, desprotegir les dones, revisant sentències en un sentit contrari a l’esperit de la norma. I això és perquè hi ha masclisme al poder judicial. Com n’hi ha de forma estructural a la societat.
