Al llarg dels últims anys, i a conseqüència de la crisi ambiental que estem patint a causa del canvi climàtic que està acabant amb l’entorn que ens envolta, els termes sostenibilitat i ecologisme estan present en tots el àmbits bàsics de la vida.
Si entenem el concepte de sostenibilitat com el «desenvolupament que té en consideració les necessitats de les generacions actuals sense comprometre les necessitats de les generacions futures», publicat per la Comissió Mundial del Medi Ambient i del Desenvolupament l’any 1987, i fem una reflexió sobre tot el que la societat ha evolucionat des d’aquell moment, ancorat encara al segle passat fins l’actualitat, és l’hora de preguntar-nos si, malgrat que han canviat algunes coses des d’aleshores i s’han realitzat importants avanços en la societat, eixe progrés és compatible amb la conservació del medi ambient.
En paraules de Carme Miquel, «el desenvolupament econòmic capitalista de la mà del sistema patriarcal, s’ha produït de manera depredadora, un model amb dinàmica consumista, que es manté a causa d’extraure cada vegada més materials de la Terra, però el nostre planeta no és infinit i té límits».
En el punt en què ens trobem actualment, no queda temps per al debat sinó per a actuar; cal canviar la nostra relació amb el planeta, i l’escola té un dels papers més rellevants, sobretot a les zones rurals. L’escenari educatiu i social actual converteix les i els docents en els responsables de coeducar en sostenibilitat des d’una visió feminista, aprofitant que la presència femenina és majoritària en l’àmbit educatiu, i amb voluntat transformadora per a aconseguir un món ecològic i més just. La convergència entre educació i feminisme comporta el desenvolupament de pràctiques inclusives que promouen l’aprenentatge significatiu arrelat a l’entorn. S’han de nodrir els centres educatius de programes ecologistes que fomenten l’esperit crític de l’alumnat amb la realitat que els envolta i fer xarxa amb la comunitat educativa.
La comunitat educativa, motor de l’escola i del poble, factor demogràfic per als territoris rurals, on les dones i les xiquetes tenen el gran repte de ser les protagonistes d’aquesta transformació per a mantindre un medi rural viu, participant en programes i estructures per al desenvolupament i fent visible la seua tasca. Al llarg del temps, el paper de les dones rurals ha estat completament invisibilitzat en un món masculinitzat que no ha sabut valorar que els seus coneixements i experiències són necessàries per a mantindre la cohesió social i la sostenibilitat, per a aprendre i ensenyar a estimar el medi.
Alhora, cal reivindicar la necessitat d’impulsar polítiques que trenquen amb els estereotips de gènere que encara es manifesten amb intensitat en el medi rural per a avançar cap a una igualtat real, proporcionant estructures participatives on es valore el potencial de les dones i les xiquetes, la seua manera de ser i fer des d’una perspectiva ecologista, i amb això obrir camí cap a un canvi de mirada i recuperar el verd, i aquest és l’any de Carme Miquel i les Trobades d’Escola Valenciana. Valorem-nos, estimem-nos com la terra.
