Diu la dita valenciana: «Qui no es conforma és perquè no vol». Ve al cas arran que els nacionalistes espanyols, des de l’eufemisme de l’ultradreta, són hereus directes de Paco granota aquell que inaugurava pantans a tort i a dret, i a la vegada es donava per enterado de les condemnes a mort que els seus escolans li oferien, mentrimentres es desdejunava amb xocolata amb xurros. Fins a l’esquerra jacobina —si és que la hi ha—, pontifiquen a l’uníson dient que aquesta España nuestra, és una de les millors democràcies del món mundial.
Menegen raó si bé es mira, perquè també es diu a una altra dita: «El tort, al país dels cecs, és el rei». Als efectes, només hem de copsar-ho passant revista als simulacres de democràcia que hi romanen pels arreus del globus terraqüi. Deixe de banda, encara que recordant-ho, les capacitats i quefers dels reis haguts, dels coetanis i emèrits que patim i els seus familiars, així com valguts i balla nanos, rentacares i polítics de tos tipus, els quals per interessos diversos propis els alaben i adoren, alguns dels quals, patriòticament, paguen impostos fora de l’estat.
Tot ve perquè el setmanari anglès The Economist sovinteja anualment de classificar aquelles millors i pitjors democràcies de l’orbe. Els anglesos, al respecte, diuen que aquesta España nuestra al 2022, hi va haver un descens de sis llocs, ja que al 2021 estàvem amb 8,12 punts, i l’any passat es quedà en 7,94, motiu pel qual l’han abaixat de categoria, passant de ser allò que consideren una democràcia plena, a una democràcia defectuosa; tot a causa del funcionament provisional del Consell General del Poder Judicial, que hi roman caducat, com sabem, des del 2018, endemés de farcit d’una majoria conservadora, alguns membres de la qual, prou, hereus d’aquell TOP de Paco granota.
Tothom ho hem vist, primer amb estupefacció, després amb irritació, per no dir una cosa més lletja, ja que el CGPJ ha estat minat i a la dula, degut a la desavinença política partidista, endemés dels entrebancs de tot tipus amb Catalunya, d’allò que aquella nacionalitat bonament necessita agreujada per l’impacte del Covid. Caldrà dir, açò de la meua banda, que aquesta nacionalitat històrica, submisa i sotmesa, hi roman endemés amb les butxaques escurades pels deutes i les conseqüents carregues financeres.
El setmanari de llengua anglesa qualifica com a democràcies plenes a Noruega en primer lloc, seguidament i per eixe ordre, a Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia, Islàndia, Dinamarca i Irlanda, totes elles per sobre un 9. Democràcies defectuoses, per davant d’Espanya, es situa França, Israel, Xile i Estats Units. Per tant, comptat i debatut i considerant que la classificació està composta per un total de 167 països analitzats, on s’inclouen autoritaris com Nicaragua, Cuba, Veneçuela, Algèria, Egipte, Rússia, Ruanda, Vietnam i Xina a la part mitjana, i Afganistan, Birmània, Corea del Nord, Kuwait, l’Iraq… Espanya és, com deia adés, el tort al país dels cecs, aquest país, els habitants del qual, qui no es consola és perquè no vol.
La valoració de l’índex general mundial establerta per The Economist anuncia que al 2021 se n’ha passat del 5,37 en 2021 al 5,28, una davallada substancial, d’aparença pírrica, però que és la major des del 2010. L’Equador, Mèxic i Tunísia, considerades democràcies deficients, han estat considerades així mateix, en règims híbrids, categoria compartida amb Bangladesh, Senegal, Ucraïna i Hong Kong. Els apartats analitzats, generalment, han sigut els processos electorals, el pluralisme polític i les llibertats civils.
En l’aspecte de llibertats civils, de la meua banda també em permet recordar que ací, amb aquesta democràcia «modèlica» caldria parar esment amb les descreences dels funcionaris estatals i autonòmics de tota condició i tipus, que emparats per les «autoritats» i la sacrosanta Constitució, ens escarneixen encara, manifestament, com en els temps d’aquell que jau a Mingorrubio, amb policies infiltrats a organitzacions progressistes, altres al recer de la llei mordaza, i policies patriòtiques amb pegasus i tot allò que calgués; tot al servei de Déu sap qui.
Per tal de no sufocar-me massa, vos deixe amb versos de Vicent Andrés Estelles, el poeta del nostre poble, del qual diuen que va morir fa 30 anys, el 27 de març de 1993. Qui diu això? Són els papers oficials! Perquè d’altra cosa afermen i aferme, que: A quin sant!
«El meu origen t’ho explicaria: jo sóc etrusc, la raça castigada, de càlid món de coves i tombes que va desfer la cultura romana just al moment de la seua puixança. Això ho explicaria tot, àdhuc aquest amor itinerant, sempre cercant algun lloc ignorat on fos feliç, fins on això pot ésser, tot enyorant, familiar, l’origen.»
