El lector i la lectora que campa per aquest territori té una idea, més o menys vaga o encertada, sobre quin és el País sobre el qual habitem.
Gent preocupada per la pròpia casa comuna sol haver inspeccionat, posada la vista, fins i tot viatjat o feta molta lectura, per tal de formar-se una idea de l’espai sobre el qual la vida o els moviments d’aquesta terra l’han fet caure ací.
És un racó de la Mediterrània, ni millor ni pitjor, malgrat les glòries i encants que canta determinat eslògan televisiu, com n’hi ha tants d’altres per aquesta mar.
Quina cosa el fa diferent dels altres? En termes geogràfics, fins i tot socials, pam dalt pam baix, res. Si escarbotem un poc, ja ens apareixeran diferències. Com per exemple en la forma política. I en més coses, clar.
Però, amb una mirada des d’un dron, tot semblaria igual, igualet del tot. Ara, saber gran cosa, verídica o clara, més enllà de generalitats compartides en el discurs social imperant, certes o no, això ja són figues d’un altre paner.
I no en sabem més perquè, com sempre, la gent valenciana no tenim els drets que ens pertoquen com a poble. I un de fonamental és tenir les ferramentes pròpies per a entrar en detall sobre la forma que el teixit social valencià té.
Més en concret: l’estat espanyol pot fer enquestes, via el tot poderós CIS, que paguem tots, sobre allò que li convé. I que no forçosament ens aniria bé a nosaltres.
De manera que per a saber més com som, amb detall, amb alegria o tristor segons les dades confirmaren, hauríem de tenir un organisme pertinent que permetera escrutar la realitat valenciana. No la que els interessa als poders estatals, sinó aquella que convindria als interessos de la nostra ciutadania.
I una vegada més entrem en el tema de les competències que ens han atorgat i les que reclamem, o les que, segons determinat discurs polític, hauríem de tenir. Però com sempre, a pagar-ho Pebrereta.
Cal saber de què parlem, que va dir Ovidi. És cert, hem de nomenar les coses, els fets, les condicions, els interessos de la gent, etc. Cal conèixer la realitat, siga això el que siga, però per actuar cal aferrar-se’n a una determinada. I la que tenim no la coneixem bé del tot. Hi ha intuïcions, alguns estudis, sortosament més nombrosos ara, però la realitat canviant del dia a dia no la podem copsar en termes científics perquè no hi ha dins el poder polític valencià una ferramenta d’enquestes, estudis immediats, qüestionaris, que ens dibuixen una mostra prou fidedigna del dia a dia. Des de Madrid podem saber, si els interessa, el que vulguen. Però sempre serà conforme als seus beneficis. I no els nostres. D’això ja en parlava Fuster.
No hi ha a casa nostra un centre d’investigacions sociològiques com, per exemple, l’Idescat a Catalunya o el CIS per a Madrid que faça enquestes adients per a conèixer millor la realitat valenciana.
De manera que sempre tirem al recte i no forçosament ho encertem si s’entra en detall.
De fet, no sabem com som.
