Sembla infinita la capacitat de la publicitat del capital per vendre productes que acaben perjudicant la majoria de qui els compra.
Siguen les repetides estafes piramidals, les suposades excel·lents inversions que acaben entrampant els incauts creients en el capitalisme popular, o els models d’explotació de recursos que acaben deixant un important rastre de danys ambientals, personals i socials, tots comparteixen un element: els beneficis es concentren en unes poques mans mentre la majoria ixen escaldats.
Ara, amb el model de desenvolupament de les renovables, tornem a viure el mateix esquema de la bambolla immobiliària.
Uns agents aliens al territori, uns promotors, imposen una activitat que suposadament posarà en valor terrenys que en tenen poc. Els faran útils. La imposició està animada i protegida per normativa que s’aprova específicament per això i passa per damunt de la voluntat i el projecte de futur de la població local. Pot haver alguns beneficiats del lloc: són l’ham, l’exemple a seguir per fer dubtar a altres i, en darrer terme, un element per desactivar la possible oposició ciutadana.
L’objectiu al seu moment era edificar solars buits, ara és omplir d’aerogeneradors o de plaques solars les zones rurals, tan poc rendibles per qui no viu allí, i així produir beneficis que es puguen traslladar a la butxaca llunyana dels promotors externs, dels que no tenen cap d’interès per l’estil de vida preexistent ni li donen cap d’importància a les activitats que mantenen la població que allà viu.
Al darrere deixen ben poca cosa per aquells que, voluntàriament o de manera forçada, han cedit, venut o els han expropiat els seus drets sobre la seua terra.
Al darrere es queda la desfeta, l’entorn destrossat, l’economia originària desapareguda, els danys socials, econòmics i ambientals que perduren.
Capgirar aquesta repetida forma de «progrés» destructiu és imprescindible. La crisi ambiental i energètica ens exigeix actuar bé, cal reduir de manera extraordinària el consum d’energia i, sobre aquesta base, les renovables són un element essencial en la construcció d’un futur viable i, per això, tenim una primera obligació: impedir que siguen un element destructor de territori i economia rurals.
Pensem com l’especulació immobiliària ha destrossat el nostre litoral i com la destrucció de sistemes dunars i marjals, la interrupció de l’arribada de sediments i dels corrents que els distribuïen han acabat afectant les platges, els nuclis habitats de fa segles, les activitats econòmiques que mantenien la població, i aprenguem del desastre.
Hi ha un consens social en la necessitat de prioritzar la producció energètica per autoconsum, d’utilitzar intensivament els espais possibles prop de les zones de gran consum energètic, i hi hauria d’haver-lo en el fet que no es poden exigir, al territori rural, sacrificis que no estiguen disposats a assumir les zones costaneres, industrialitzades, turístiques, densament poblades i que gaudeixen de comunicacions i serveis absents a les zones rurals.
Però també cal ser conscients que no n’hi ha prou amb això i que també caldrà construir instal·lacions a territoris rurals amb condicions de justícia, respecte als drets i protecció dels valors del territori.
Per això cal que l’Administració pública recupere la capacitat de definir on s’ubiquen a partir d’una planificació estratègica de desplegament de les renovables que exigeix Europa i que ha d’incloure també una avaluació ambiental essencial per superar els criteris que únicament tenen en compte el valor -de mercat- de la terra.
Per determinar l’execució d’un projecte és imprescindible que les avaluacions d’impacte tracten dels valors ambientals, però que també incloguen els factors socials, culturals i econòmics de l’entorn. Cal valorar de veres què es perdrà, si és recuperable o insubstituïble, si no ens serà més car l’espart que l’escurada.
Les comunitats afectades per una possible instal·lació han de poder plantejar correccions, influir en els projectes, si de cas. Són elles les que aporten el coneixement del territori, les que estan implicades en el seu manteniment i el seu futur, les que impediran decisions arbitràries des de despatxos dels inversors que ignoren la complexa realitat d’un entorn.
I, finalment, cal que els beneficis que es deriven de la producció de la instal·lació es distribuïsquen de manera justa: una part ha de revertir en el territori i, partint d’un mínim, ha d’implicar la participació en els guanys dels promotors.
Junt amb la creació d’una empresa pública energètica, aquestes condicions signifiquen un canvi de rumb, l’abandonament d’un model especulatiu i l’adopció d’un altre que protegeix dels abusos, que garanteix que la generació de l’energia que necessitem no es fa carregant els costos, sense compensació, en una part dels implicats mentre els beneficis van a altres agents que no pateixen cap conseqüència negativa de la instal·lació.
Aquestes són les condicions que asseguren que la ubicació de les plantes de producció d’energia de fonts renovables s’atinga a criteris ambientals, socials i econòmics racionals i siga justa i democràtica.
