Resultaria altament còmic, sinó fora terriblement patètic, l’escampada que ha fet la premsa d’extrem centre en el cas del policia espanyol infiltrat al moviment veïnal de Benimaclet. Els qui més sentit del ridícul han tingut s’han limitat a penjar un teletip d’agència al web per guardar les aparences. Altres, ni tan sols això.
Només per valorar la magnitud de la tragèdia. Las Provincias publicava el 15 de desembre una «notícia» sobre el robatori d’una figura del Betlem situat a la plaça de Benimaclet. Aquesta setmana ni una línia sobre les –com a mínim irregulars- activitats d’un agent de policia dins el teixit associatiu del barri. Es veu que el destí d’una figura de cartró pedra és més rellevant informativament que els drets democràtics i les llibertats constitucionals de la ciutadania. I ja no parlem dels mitjans lliures de Madrid, l’interés dels quals pels afers valencians és tan voluble…
Però la part còmica de la història ve perquè aquests mateixos mitjans fa anys que acusen el govern de Pedro Sánchez de voler enderrocar la democràcia per establir una dictadura socialcomunista. Editorials, columnes d’opinió, portades incendiàries… Jesús Cacho, director de Voz Pópuli, anunciava fa tres anys «l’estatització imminent de l’economia espanyola, la jibarització del sector privat (si no la desaparició), i la conseqüent pèrdua de llibertats democràtiques, perquè no es pot concebre un sistema de planificació econòmica centralitzada, a l’estil de la República Democràtica Alemanya en el marc polític d’una democràcia parlamentària». Bé, ja es pot veure com les dots endevinatives del senyor estan a l’altura de les analítiques. A El Mundo –i per no posar exemples més hardcore– Luis Maria Ansón definia tres tipus de socialisme: el socialdemòcrata de Felipe González, el nacionalsocialisme de Hitler i el marxista de la Unió Soviètica, preguntant-se retòricament per quin es decantaria Pedro Sánchez (tenint en compte que el de González ja està descartat).
I no només els mitjans, també els partits. El PP fa anys que clama contra els plans totalitaris de Sánchez i Rosa Díez fins i tot ha escrit un llibre sencer dedicat a explicar la demolició del «sistema del 78» [l’expressió és seua] per part del PSOE. El llibre, que segur que és molt interessant, es diu La Demolición, per si algú està temptat de buscar-lo.
Doncs ara aquests gegants de la democràcia i les llibertats tenen un exemple concret d’estat totalitari. L’ús de policies pagats amb diners de tothom per tal d’espiar ciutadans corrents fent ús dels seus drets socials i polítics, ves a saber amb quines finalitats i sense cap tipus de control judicial. Si açò no recorda la RDA de l’Stasi, doncs ja em diran. I just ara opten per callar i xiular, desaprofitant una oportunitat daurada d’exclamar allò que tan agrada de «ja vos ho deia, jo!».
Callar? Ni tan sols això. La candidata popular a l’alcaldia de València, Maria José Catalá, eixia davant les càmeres a defensar el ministre Marlaska i a dir que «comprenia els mètodes de la policia». De la mateixa policia que serà un element clau per establir l’estat totalitari que el seu partit veu tan imminent.
Respetamos el trabajo de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y sus estrategias para prevenir los delitos en la Comunitat Valenciana.
¿Por qué cuestiona Compromís a la Policía Nacional, los agentes infiltrados y su trabajo? pic.twitter.com/9ioq8TySVA
— María José Catalá (@mjosecatala) February 14, 2023
Així doncs, que després de tanta cridòria i tants escarafalls, potser el que li passa a la dreta política i mediàtica és que la dictadura i el totalitarisme no els semblen tan malament. Sempre que vagen dedicats, és clar, als de sempre.
