Al poblet alemany de Lützerath s’ha produït, aquestes darreres setmanes, una de les grans batalles a Europa contra la indústria fòssil que està destruint el clima. Milers d’activistes han intentat evitar l’ampliació d’una enorme mina de carbó a cel obert gastant tot tipus d’estratègies diferents, des de clàssiques de la desobediència civil, com encadenar-se als arbres o amagar-se en túnels sota terra, fins als còctels molotov.
Malgrat l’espectacularitat de les imatges i la importància de la història, l’atenció dels mitjans –almenys a l’estat espanyol- ha estat bastant limitada. Fins que ha aparegut sobre el terreny Greta Thunberg. L’activista sueca va desplaçar-se fins a Lützerath i va participar en una acció força simbòlica d’obstrucció d’un camí juntament amb un grup de manifestants. Després d’hores de ser assetjats per la policia, els agents van procedir a emportar-se els activistes, identificar-los i deixar-los en llibertat.
Qualsevol persona que haja participat en accions de desobediència civil pot reconèixer perfectament la cronologia dels fets. És cert que en altres ocasions la policia actua més violentament, però no acostuma a fer-ho si davant tenen una celebritat mundial com Thunberg i un estol de càmeres filmant-los.
I la seua presència ha estat determinant per tal que el que estava passant a Lützerath deixara de ser ignorat i entrara a ocupar portades i obrir informatius a tot tipus de mitjans. Sí, si el gruix de la població s’ha assabentat que estava passant allí i com es desenvolupava la resistència al model energètic fòssil ha estat gràcies a la modesta acció de Thunberg. I això no la defineix a ella, sinó a aquests mitjans i al seu llistat de prioritats.
Com és habitual a cada aparició pública de la jove activista –i aquesta no ha estat una excepció- s’ha desencadenat una onada de crítiques a les xarxes socials. En una pintoresca aliança, senyors –la majoria són homes-, d’una certa edat, d’extrema dreta i extrema esquerra han publicat una allau d’insults i desqualificacions contra Thunberg. Des d’assegurar que la detenció era un muntatge amb connivència policial fins a repetir els ja habituals mantres de «titella d’una elit». Unes desqualificacions que a penes intenten tapar que aquesta ha estat la primera volta –fins on tinc registrat- que Thunberg ha participat en una acció de directa que haja provocat una acció policial. Fins ara s’havia limitat a actuar dins dels canals establerts, com manifestacions, intervencions públiques o escrits. Ara ha fet un pas més enllà i el seu gest pot ser un punt d’inflexió en l’activisme climàtic a escala mundial, que està desenvolupant una creixent campanya de desobediència civil i sabotatges.
En els propers anys, les generacions més joves protagonitzaran una batalla –que ja ha començat- a contrarellotge per salvar el planeta i el futur de la humanitat. La gent que ja tenim una edat –i també mitjans i periodistes- i que podem pensar que el desastre climàtic ja no ens afectarà o ho farà menys, tenim la responsabilitat de saber si volem deixar una terra habitable als nostres fills i nets i per tant actuar amb conseqüència i posar-nos al seu costat en aquesta lluita. O si, pel contrari, optem per seguir amb les orelleres de burro posades i l’accelerador a fons cap a l’abisme, tot perquè les grans multinacionals puguen quadrar els comptes trimestrals.
