El diumenge, 15 de gener del 2023, eixirà de la ciutat d’Alacant la Volvo Ocean Race, la renomenada Volta al Món a Vela, amb primera parada a Cabo Verde i segona etapa fins a Cape Town (Ciutat del Cap, Sudàfrica). Àfrica està de moda. Recordem la gesta d’una selecció africana, la del Marroc, en el recent Mundial de Futbol, amb manifestacions incommensurables a les principals ciutats europees, tals com Brusel·les, París, Barcelona, i també a casa nostra, a Alacant. Àfrica, els africans estan aquí. Però, ens n’hem assabentat, sabem com és això? Com reciclem notícies del caire?: «Los migrantes de la vieja fábrica de Benimaclet siguen sin ser realojados después de que se produjera la muerte de uno de estos temporeros a causa de una enfermedad crónica agravada por las bajas temperaturas invernales, a primeros de noviembre de 2022. Por tanto, estos temporeros de origen africano siguen viviendo en condiciones de infra-vivienda» (LEVANTE, 12-01-23).
Resulta que l’Àfrica està passant per una triple crisi: alimentària, energètica, i financera. Amb la conseqüència inevitable de l’aparició i extensió de la FAM, que comporta inestabilitat política i social, conflictes armats, i milers de morts i desplaçats. 10 guerres assolen actualment el territori africà, amb nombroses persones desplaçades i 8 milions en camps de refugiats.
A tot açò anterior s’ha de sumar l’amenaça de la Covid-19, més els efectes de la guerra russo-ucraniana. I no diguem ja l’amenaça del Canvi Climàtic, o la situació particular i crítica dels pobles o països del nord d’Àfrica, en transició socio-política, des de la Primavera Àrab. O la dels països subsaharians, amb més de mil milions de persones, i un PIB similar al de Bèlgica per a tota aquesta gran àrea (alguns països no arriben als 1.000 euros de PIB per càpita, Somàlia 394 euros, davant els nostres 25.000 euros o els 51.000 de Qatar). Tot un caldo de cultiu per a la corrupció i la discòrdia civil. I una hemorràgia constant de la població més jove i productiva del continent.
Quines solucions poden albirar-se?…: quan més del 60% de la població africana està vinculada a l’agricultura, haurien d’establir-se processos d’industrialització i globalització i reconversió de la mineria, si es vol mirar al futur. Hem de tindre en compte que l’Àfrica és rica (riquesa mal distribuïda o no ben tractada) i d’un potencial enorme. Per exemple, en 2019, Ghana té la major taxa de creixement del món amb un 8,8%, arran de les indústries relatives al petroli i les seues exportacions, només un 18% de població agrícola, país exemplar sense corrupció…
Per tant, faríem bé tots plegats d’observar premisses tals com:
1.- La globalizació es basa en dos elements principals: l’econòmic i el social, amb la tecnologia com a principal facilitador o impulsor. Per tant, hom necessita de la solidaritat i la inversió estrangera (França, Països Baixos, Estats Units, Regne Unit, Xina…, hi són els màxims inversors). Inversions necessàries, sí, però que poden crear noves i perilloses dependències.
2- El creixement econòmic és important, però solament si va acompanyat de desenvolupament humà: és a dir, major esperança de vida, educació i oportunitats a tothom, així com assistència sanitària. Àfrica necessita un model de creixement endogen en què la base estiga en els bens manufacturats per als seus propis mercats, cosa que, en escampar-se i estendre’s a nivell regional, podrà dur, com a conseqüència, que tot el continent es convertisca en una potència econòmica de ple dret, a través del seu avantatge competitiu (tenim l’exemple ja esdevingut del Sud-est asiàtic com a «fàbrica del món»).
Per últim, direm que l’Àfrica ja és referent en el món global de la moda i les arts, perquè posseeix un avantatge creatiu i competitiu considerable. Falten altres camps, cosa que amb il·lusió i solidaritat, esperem, aniran assolint-se. I no oblidem que molts africans conviuen amb nosaltres des de fa anys, proporcionant-nos una mà d’obra jove –i barata- a pobles que envellim a gran velocitat. Tanmateix, la seua presència resulta moltes vegades invisible, i per a certs sectors ultres, incòmoda. Convindria que ens coneguérem millor, que oferirem ponts de trobada i de comprensió de realitats, que, ben mirat, no són tan diferents.
