Eren temps de Zaplana i Camps quan vam començar a usar la paraula «ocurrència» per qualificar la seua política improvisada, que anava a base de decisions amb poc fonament i trellat. Com a exemple, la iniciativa d’introduir el xinés a les escoles valencianes.
Ara, després de gairebé 7 anys d’un govern de coalició, dit del botànic, se’ns anuncia que hi haurà requisit lingüístic per als treballadors públics dependents de la Generalitat i els ens locals. Benvingut siga l’anunci.
L’anunci, però, fa trampa. Fa trampa perquè és un requisit que no afecta el funcionariat de tota l’administració valenciana, és, per tant, parcial. Tot just deixa fora el sector on els valencians i valencianes som més vulnerables: el de l’assistència sanitària. El coneixement del valencià no serà necessari per als zeladors, higienistes dentals, infermers, metgesses especialistes, d’urgències o d’atenció primària, fisioterapeutes, radiòlegs, auxiliars d’infermeria, administratius, terapeutes ocupacionals, treballadores socials… de la Conselleria de Sanitat Universal (universal no sé, però d’ací, poc)
És per això un requisit que naix de la por i la impotència, més propi d’un primer pas, amb voluntat de continuïtat, dels anys 80 que d’un govern i una societat moderna i democràtica que atén els drets de tota la ciutadania. Un passet que 40 anys després es fa a arrastrons i sense ganes per un Consell, sense discrepàncies, que ni pot ni vol.
I ara és on ve l’ocurrència de la Conselleria d’Educació: donar el C1 de valencià a l’alumnat que tinga un 7 en la seua nota de batxillerat en l’assignatura de valencià! Alumnes que no hagen cursat cap assignatura sent el valencià llengua vehicular, poden obtindre, amb no sabem quin rigor, el C1 (el que capacita el professorat per a fer classe en valencià!). Ja es veuen els centres privats i concertats fent l’agost i fregant-se les mans.
Per adonar-nos de la salvatjada no tenim més que pensar en les rialles a Europa si donàrem el C1 d’anglés per haver-lo cursat en batxillerat amb una nota de 7.
I llegisc que ACPV es mostra satisfeta i ho celebra, que és el que sempre havien demanat i ja ho han aconseguit. Com d’enganyat he estat, jo que pensava que éreu més ambiciosos!
És per això que us demane que, sent soci d’ACPV de fa més de trenta anys, em doneu de baixa. El meu número de soci és el 9162.
