Fruit de la resiliència de la Federació d’associacions de veïns d’Alzira, Esquerra Republicana condicionà el vot afirmatiu als Pressupostos Generals de l’Estat perquè s’incloguera una partida finalista per l’ampliació del barranc de la Casella.
L’esmena inicial d’ER per consignar 26 milions, es transaccionà el dia vint-i-tres amb els grups governamentals PSOE i UP i es va reduir a 5, però administrats per la Generalitat Valenciana, competent sobre les carreteres i qui ha d’actuar sobre el pont de Xàtiva que és el coll de botella del barranc. Va rebre els vots favorables de 117 membres del grup parlamentari socialista, 87 del popular, 33 del confederal UP, 13 del republicà, 7 del plural, 8 de ciutadans, 6 del basc, 5 d’EH Bildu, i 8 del mixt, un total de 284 sís, que impliquen el 98% dels votants. Els grups polítics representats al consistori alzirenc votaren favorablement, excepte Vox.
Malgrat les gestions efectuades per la FaavvAlzira, els diputats valencians no aconseguiren incloure cap partida específica concreta. Han hagut de ser els catalans els que, en lloc de furtar-nos les falles i la paella, ens obsequien amb 5MM per resoldre les inundacions a Alzira.
La importància d’aquesta transacció va més enllà dels 5 milions, perquè obri la partida als PGE d’anys vinents per a la total execució de les solucions per impedir les inundacions provocades pel barranc de la Casella.
Quin millor regal de centenari podia rebre Joan Fuster que els fusterians del nord foren els que aconseguiren el finançament per solucionar un dels més greus problemes que patim a la Ribera? Malgrat la seua extensa obra literària, el més conegut dels riberencs, quedarà en la memòria per recordar-nos a nosaltres, els valencians, que malgrat haver estat derrotats a la batalla d’Almansa, 255 anys després la monarquia borbònica, malgrat haver abolit els nostres Furs, malgrat haver-nos prohibit usar la nostra llengua a l’escola, al jutjat o a les misses, imposant-nos por justo derecho de conquista la seua per haver-nos d’escolaritzar, casar o fer testament, amb la clara intenció de diluir en la seua, la nostra personalitat, no havia aconseguit eliminar el valencià de les nostres converses per més castics que ens imposaren els seus mestres, jutges o repressors. Que els xiquets als nostres carrers, generació rere generació, seguien parlant la mateixa llengua que els pares havien dut del nord. Per recordar-nos que Jaume I, català de Montpeller, ens creà com a regne independent de la corona d’Aragó, per reproduir els costums catalans i preservar a aquells pobladors i la seua descendència de les lleis aragoneses que atorgaven excessiu poder al nobles feudals.
Enfront de l’intent aniquilador borbònic, Fuster insisteix que l’única defensa que tenim per persistir com a nació és fer pinya i defendre’ns els uns als altres. De respondre conjuntament les agressions a la nostra llengua, cultura i personalitat, independentment del lloc on es cometa.
El missatge de Fuster quallà en les generacions universitàries i les nostres terres esdevingueren el País Valenciano incorporant la denominació al nom de les formacions polítiques progressistes que totes incloïen l’autodeterminació del País Valencià. Els monàrquics, veient-se derrotats a les urnes, encetaren la reconquesta amb la batalla de València. El resultat fou que el valencianisme polític, assumí la constitució monàrquica, esdevingué majoritàriament prudent, i evità pronunciar el mot amb què Fuster batejà el conjunt de territoris que compartim llengua i cultura heretades dels pobladors del nord per no donar arguments als monàrquics perquè ens acusaren de catalanistes. Amb el seu pànic, duen la penitència. En la mesura que renuncien a la defensa conjunta, estan rendint-nos.
Com a lliçó, en pagament a l’orni que el País Valencià ha escenificat mentre el règim borbònic suspenia l’autogovern de Catalunya, perseguint i empresonant els seus representants democràtics, Esquerra Republicana aconsegueix incloure als PGE 2023 una partida finalista perquè la Generalitat Valenciana comence a resoldre la inundabilitat a Alzira. La solidaritat es predica practicant-la.
Òbviament sense l’existència d’Esquerra Republicana del País Valencià, açò no hauria estat possible.
Signat per José Vte. España de l’A.V. l’Alquerieta, Enric Dàries de l’A.V Anna Sanchis, Andrés Viguín de l’A.V Basses-Ribera, Francesc Gil de l’A.V La Vila i Voro Pérez per la FaavvAlzira.
