…ajos come», diu la dita castellana, no? Doncs ara podria aplicar-se a l’enrenou organitzat, arran de la rebaixa de penes als violadors condemnats, que alguns jutges han decidit, en posar-se en vigor la llei del solo sí es sí… mentre la ministra Montero ha qüestionat una tal decisió, així com la preparació -i la manca de sensibilitat- dels tals jutges, en igualtat de gènere.
La «creuada» desfermada –des de la dreta i les corporacions funcionarials-, en l’aferrissada defensa d’aquells magistrats ens ha deixat perplexos a alguns, perquè no fa tant era un clamor popular -que no del PP- la indignació ciutadana, per determinades i repetides sentències judicials, gens contundents amb les agressions «en manada», que grups de brètols infringiren a més d’una víctima que, a judici d’algun vocal -que es divulgà a abastament-, no s’havia oposat prou (!?) a ser violada. I afegia una retafila de consideracions morals, del tot alienes a la valoració jurídica de l’episodi que es jutjava.
Llàstima que la «sòlida formació» –res de la sensibilitat- de què gaudeixen actualment els jutges -el president del CGPJ dixit-, en matèria de violència de gènere, no tindrà efectes retroactius sobre els magistrats que, al seu dia, exhibiren una total ignorància culpable -i menys sensibilitat-, a l’hora de «jutjar» més d’un d’aquells episodis lamentables.
