Fa un parell de setmanes que vull escriure sobre aquest tema, però algun fet de l’actualitat m’ha fet ajornar-lo en l’últim moment. Esta setmana per fi havia pres la ferma decisió que res urgent m’apartaria de l’important. Perquè, a més, vull deixar per escrit esta reflexió abans que s’acosten les festes de falles.
Quan vaig a València en cotxe, el meu pàrking habitual és el de la plaça Ciutat de Bruges. Des d’ell puc anar caminant als meus destins habituals més freqüents. Doncs bé, no puc evitar en eixir per l’escala més propera als ascensors i també a la porta del Mercat Central recordar una notícia de les passades falles que em va commoure molt. Durant les revetles i els botellots incontrolats dels voltants del Mercat Central, un xicot de vint anys va sentar-se en una de les baranes, efectivament massa baixes, i va caure d’esquena sobre les escales. El colp en el cap va ser instantàniament mortal, motiu que sembla que no va ser suficient per detindre l’activitat ni tan sols de la revetla més propera als fets. Vaig pujar per eixa escala després de falles i encara vaig veure que els seus amics havien deixat missatges de record en els murs blancs que, uns dies més tard, ja havien desaparegut sota una nova capa de pintura. Ací no ha passat res. Circulen.
És ben conegut de totes i de tots el to de la premsa que tenim i com els agrada el morbo i el sensacionalisme. Doncs bé, just en aquest cas, pel que sembla, els mitjans van decidir fer una excepció absoluta. La informació publicada el 16 de març és bàsicament la mateixa en tots els casos -ho acabe de comprovar- i el tema no va generar noves notícies, cap ampliació dels fets. Almenys, jo no les he trobat. He pogut averiguar que el xicot tenia 20 anys, però no sé ni tan sols com es deia, on vivia, si treballava, si estudiava, què estudiava, quins projectes vitals tenia, què diuen els seus amics, ni tampoc més informació sobre les circumstàncies de l’accident. En aquest cas sembla haver-se fet el silenci. I mira per on, en aquest cas m’interessaria molt saber més, que es posara nom i identitat a un xicot que va eixir de festa una nit i el que va trobar va ser la mort.
Potser siga ser malpensat, però crec que no cal descartar que tanta discreció gens habitual per part dels mitjans tinga a veure amb el fet que afecta els interessos de la que sembla ser la més important activitat econòmica valenciana: l’hosteleria i l’oci nocturn. I també, per cert, a una pràctica suïcida a la qual s’han dedicat de manera tan entusiasta com irreflexiva algunes comissions falleres de la ciutat (insistisc en això d’algunes, que els fallers i les falleres sabem ben bé quines són). L’aliança entre l’oci nocturn i l’interés per consolidar la festa de les falles com a massificada i nocturna sembla ser més enllà de la crítica. O siga que, com ja he dit, circulen.
Buscant informació sobre els fets he tornat a llegir que l’Ajuntament es planteja prohibir les revetles al voltant de la Llotja i del Mercat Central i que les comissions falleres que les organitzen han posat el crit en el cel. Per la meua part -i ho reconec ací per escrit- no serien eixes les úniques que prohibiria. Se m’acudeixen algunes altres que podria nomenar fàcilment que tampoc aniria malament que no autoritzaren. Es tracta de revetles i envelats que ni tan sols són per als fallers i les falleres de les comissions, sinó que estan pensats per a atraure el turisme de masses, que tenen com a únic objectiu fer caixa, venent l’ànima al diable i impedint als propis fallers i veïns el gaudi dels seus carrers. I, a més, a tot açò em sembla que qui més caixa fa no és precisament la comissió.
En algun moment caldrà fer front al problema i fer-ho de manera decidida. No podem donar per normal la mort de gent en les nits de falles a la ciutat de València. Perquè les falles, festa descentralitzada de xicotetes associacions per tota la ciutat, no són això, no han de ser això. Si per a ser grans han de fer eixes coses, doncs que no siguen tan grans, perquè l’essencial de la festa no és el gegantisme, ni, per cert, tampoc, i menys encara, el turisme de masses. Digueu-me il·lús, però que el centre de la ciutat en les nits de falles siga una enorme barra, una gran disco-mòbil que ni tan sols pot garantir la seguretat dels seus participants, no em sembla una bona idea. Ni en falles ni en cap moment de l’any.
I per altra banda, el silenci de molts mitjans sobre temes incòmodes per a qui té els diners, per als grups dominants amb interessos i capacitat de pressió, tampoc crec que siga una cosa a la qual ens podem permetre el luxe d’acostumar-nos.
