Diu el Govern que la sanitat és «una altra de les polítiques que es reforcen» als PGE per al 2023. A qui pretenen enganyar? L’increment de la despesa en sanitat és del 6,7%, davant una estimació de l’IPC acumulat del 9% per a l’any 2022. Això suposa realment, si tenim en compte la inflació, una retallada a la sanitat d’un mínim del 2% per al 2023 respecte al pressupost d’aquest any. «Reforçar» la sanitat seria apujar la despesa sanitària als centres públics (i no als concerts amb els privats) un 26%, i tampoc es reforçaria tant, ateses les retallades acumulades aquests anys a la sanitat pública. El 26% és el que puja la despesa a Defensa per complir les exigències de l’OTAN i de l’administració Biden.
N’hi ha que podrien pensar que, com que la sanitat està transferida a les CC. AA., la despesa del Ministeri no serveix per a jutjar la política del Govern central, que són els governs autonòmics els que tenen la responsabilitat d’augmentar la despesa sanitària. Val la pena comprovar si aquest argument s’ajusta a la realitat.
En primer lloc, una mica repetit fins a l’avorriment: els PGE són la concreció de la política de l’Estat (monàrquic), constitueixen l’orientació, el marc, les línies bàsiques que han de seguir els governs autonòmics, sense marge per variar gens substancial aquesta política. Tampoc els ho proposen, són subsidiaris de les decisions adoptades per la Comissió Europea, de la política armamentista i de guerra afavorida pel capital financer.
El Govern diu que «en l’àmbit de l’atenció primària i comunitària es transfereixen 450 milions a les CC.AA. per a infraestructures, i 50 milions per a l’impuls del grau en medicina a les universitats». Les manifestacions, la majoria de vegades massives, contra el desmantellament de l’Atenció Primària de Salut són ja permanents, avui aquí i demà allà. Només la bondat dels dirigents sindicals amb el Govern fa que no es transformen en mobilitzacions contundents, unificades amb un mateix pla que facen retrocedir els governs, central i autonòmics; i què dir de la manca de professionals. Amb 500 milions el Govern pretén solucionar aquests problemes?
Cada vegada que s’hi presta, escoltem les protestes de les CC. AA. per la manca de finançament rebut de l’Estat (en alguns casos, com al País Valencià, el servei del deute acumulat constitueix ja la primera partida dels pressupostos autonòmics; però l’infrafinançament és la tònica general). Tot i això, el Govern conté la transferència de fons a les CC. AA. i afirma en el capítol dels PGE dedicat al finançament dels ens territorials que «el 63,9% del total (dels PGE consolidats) correspon a transferències a CC.AA., que augmenten en conjunt un 1,7%»; és a aquestes transferències a què els governs autonòmics fan responsables del seu infrafinançament. Cal dir que cada comunitat autònoma rep, a més, per al finançament els tributs cedits (50% de l’IRPF i de l’IVA recaptat a la seua comunitat, més els impostos especials) i que no tenen reflex en els PGE. I si el Govern no augmenta, sinó que redueix (un 7% si tenim en compte la pujada dels preus) les transferències a les autonomies, no està empenyent a les retallades, a la privatització/desmantellament de la sanitat pública?
Presentats els PGE 2023 toca a les CC. AA. presentar els seus, dependents a tot dels pressupostos de l’Estat. Estem convençuts que seguiran les mateixes línies polítiques. No es tracta de governs o comunitats amb autonomia (sobirania en dirien alguns), són part consubstancial de l’Estat (de les institucions heretades del franquisme). És evident que les reivindicacions de treballadors i pobles en defensa de la sanitat pública xoquen amb aquests pressupostos, el que cal combatre’ls per a defensar les reivindicacions.
