Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El dissabte 18 de desembre, vàrem celebrar la XIII Assemblea d’EUPV a Alacant. No va ser una assemblea a l’ús, com les que ens agraden, amb molts delegats i delegades, amb taules plenes de gent per a dinar i sopar i amb moltes abraçades i besades. La situació sanitària no ho ha permés.
Encara així, va ser una assemblea profitosa, amb molt de debat, alegria i il·lusió. Una assemblea que era la culminació d’un procés que començà a principis de setembre amb debats locals i comarcals arreu del País Valencià.
Fa quasi quatre anys vaig ser triada per primera vegada Coordinadora General d’EUPV. La situació era difícil, amb una organització fracturada, un futur incert, sense representació a les Corts Valencianes i sense cap incidència en el govern. Però manteníem una militància compromesa, una estructura organitzativa amb un paper fonamental en molts governs municipals, amb la nostra històrica vinculació amb els moviments socials i, sobretot, amb una convicció clara: encara que es podia haver ocupat el nostre espai electoral, de cap manera ningú ocupava el nostre espai polític.
EUPV és una organització política que sempre ha estat present en cada lluita justa, en cada mobilització, combatent les desigualtats, alçant la veu per la justícia social, pels drets humans i les llibertats. Les polítiques que promou EUPV no sempre han estat defensades per altres forces polítiques. Sempre hem estat amb un peu al carrer i l’altre a les institucions.
Hem dut endavant moltes polítiques que identifiquen clarament la nostra organització: la reversió dels serveis públics privatitzats, que hem dut endavant en molts ajuntaments on teníem la força política necessària per a fer-ho possible, la defensa de la laïcitat en les institucions, les polítiques de pau, l’impuls dels mecanismes de participació ciutadana i les polítiques de memòria democràtica. I, cal recordar-ho, al País Valencià cap administració pública havia gastat un euro a exhumar les restes de les fosses de la vergonya fins que EUPV va gestionar l’àrea de memòria històrica de la Diputació de València. Això va posar en marxa un camí per on hem avançat moltíssim i que no té marxa enrere.
Recorde un lema electoral de fa molts anys que era «L’Esquerra Necessària». No sé si com a lema electoral era massa bo. Tampoc recorde com varen ser els resultats. Però el que sí que tinc clar és que l’afirmació és molt real. Com deia abans, no hi ha cap reivindicació justa dels moviments socials que no haja tingut EUPV al costat. A les institucions, com a oposició, hem sigut l’assot de la corrupció i, com a govern, als municipis on governàvem, hem sigut un clar exemple de polítiques progressistes.
Eixa era la convicció que teníem en la direcció quan entràrem, fa quasi quatre anys: la necessitat d’enfortir la nostra organització per a tindre la capacitat d’incidència a tots els nivells, amb la convicció que, com més incidència tinguérem, millors serien les condicions de vida de la ciutadania.
La situació d’EUPV hui és ben diferent. Hem sigut un equip que ha treballat de debò. Hem tornat a posar la nostra organització al mapa polític valencià. En 2019 tornàrem a les Corts Valencianes. Tenim més de 170 regidors i regidores, 12 alcaldies i, per primera vegada, formem part del govern valencià. Hui, la nostra organització és més forta.
La direcció d’EUPV hem tingut un important suport de la nostra militància. Més d’un 78% ha votat favorablement l’informe de gestió. Això ens encoratja a continuar enfortint la nostra organització com a ferramenta fonamental per construir un país més just i solidari.
Som conscients que molts dels avanços han sigut possibles per la nostra aposta per la confluència a nivell autonòmic. En abril de 2018 férem una crida a sumar, en la línia que sempre he defensat: la unitat de l’esquerra, la necessitat de teixir aliances per a fer país i construir eixe bloc històric de canvi que transforme. Va ser possible amb Podem i, de la mà, hem caminat al Govern del Botànic.
El lema d’aquesta XIII Assemblea era «Horitzó republicà. Teixint noves aliances per a fer País». Sempre, o quasi sempre, hem sabut fer l’anàlisi concreta de la situació que ens envoltava. Som conscients dels perills que amenacen els nostres drets i llibertats amb l’avanç de l’extrema dreta. Sempre hem combatut el feixisme Ara no serà una excepció. No es pot defensar la democràcia sense ser antifeixista. EUPV, com a organització solvent i responsable, estarà a l’alçada de les circumstàncies, en la línia de sempre, fent el possible per sumar, per construir una opció que siga garantia d’avanç en drets i llibertats i de frenar a aquells que volen tot el contrari.
Aquesta setmana Xile ens ha demostrat el camí. Hui caminen pel camí de la llibertat, perquè como deia Allende «La Historia es nuestra y la hacen los pueblos».
