El santuari de la Mare de Déu del Remei, a Utiel (la Plana d’Utiel-Requena), està situat a la serra del Negrete, a 1.092 metres d’altitud.
El temple originari es va bastir el 1564, després d’una primera romeria celebrada el 17 de maig del 1558 per a sol·licitar protecció contra la pesta. Aquesta primitiva construcció es va refer el 1723, però va ser destruïda el 1725 per un incendi. L’edifici actual es va alçar el 1727 sobre les ruïnes. L’autor, Juan Bautista Pérez Castiel i Artigues, era fill del famós arquitecte navarrés del mateix nom. Així, el conjunt està format per diverses construccions barroques i neoclàssiques. A més, hi ha el claustre, amb un curiós aire mudèjar i la casa de l’ermità
L’església presenta planta de creu llatina. La nau principal està coberta amb volta d’aresta; el transsepte, amb volta de canó, i el creuer, amb cúpula esfèrica. La capçalera té volta bufada, i la sagristia, d’aresta. Té el cor als peus, amb balustrada de fusta. Són interessants els taulells valencians dels murs, així com el viacrucis del mateix material. El retaule de l’altar major, de guix, és d’estil barroc molt recarregat. Darrere de l’altar hi ha un cambril de gran riquesa, decorat amb pintures al fresc del 1728, obra de Felipe Navarro, en què es representa l’aparició de la Mare de Déu i la primera rogativa oficial dels capítols eclesiàstic i secular, amb els seus estendards, i el poble d’Utiel.
Cal destacar que alberga el tríptic l’Adoració dels Reis d’Orient, de Vicent Macip, i també el sarcòfag del primer ermità, Juan de Argés. Vicent Macip (Albaida, ca. 1475 – València, 1551), pintor d’estil quatrecentista, va ser pare del també pintor renaixentista Joan Vicent Macip, més conegut com a Joan de Joanes. Eclipsat una mica per l’enorme fama del seu fill, d’estil més emotiu i manierista, els experts el consideren un exemple de la implantació de l’estil de Rafael Sanzio a la península Ibèrica. Molt cèlebre és el seu quadre Bateig de Crist al riu Jordà per Joan el Baptista (1535), a la Seu de València, sobre la pica baptismal.
