A finals d’agost del 2007 es va produir un dels incendis forestals més greus a la història del País Valencià. 8.000 hectàrees van cremar a la comarca de l’Alcalatén mentre Iberdrola realitzava uns treballs de manteniment de la xarxa elèctrica que no comptaven amb llicència administrativa, ni tampoc amb les mesures requerides de seguretat. Així ho va argumentar el jutjat d’instrucció número 2 de Castelló, en un escrit penal que va ser la primera del món a declarar danys ecològics col·lectius. Al seu torn, el tribunal va declarar culpables deu responsables de l’empresa elèctrica per negligència, atès que aquest treball podia causar una catàstrofe com la que es va produir.
Quinze anys després d’aquells fets, des de l’Agrupació de Damnificats per l’Incendi de l’Alcalatén (ADIA) denuncien que l’empresa encara no ha compensat aquella negligència per la qual va ser responsabilitzada. Tal com expliquen la presidenta i la secretària de l’entitat, Carmela Forés i Ana Gozalbo, «al 2012, després de quatre pròrrogues, la descoordinació entre les administracions públiques va fer perdre l’aportació de 3 milions i mig d’euros concedida el 2008 per la Comunitat Europea, i aquell mateix any, la Generalitat i tots els ajuntaments implicats van pactar amb Iberdrola, cobrant un 10% de les despeses ocasionades que els seus propis tècnics havien calculat per l’incendi». Segons detallen les representants de l’entitat, arran d’això, les administracions «es van retirar de la causa penal abandonant els i les damnificades davant d’un procés judicial que, encara hui, continua obert, perquè Iberdrola, tot i ser culpable, no acaba de pagar».
Des d’ADIA també asseguren que «en aquest temps s’ha fet entre poc i res: la majoria dels ajuntaments implicats tenen els plans locals d’incendi encara en tràmit, quinze anys després de la tragèdia i deu després d’haver cobrat». Destaquen també que aquest agost també hi va haver un incendi a la comarca «del qual encara no es coneixen les causes», i que si la temperatura i el vent no hagueren ajudat, «el desastre hauria pogut ser com el que van patir l’Alt Palància i els Serrans».
Per això, l’entitat fa una crida a les administracions públiques perquè «es coordinen més enllà dels interessos partidistes, perquè facen polítiques més realistes de gestió forestal i de desenvolupament rural i perquè ajuden al manteniment d’aquestes terres que, encara que no són rendibles, tenen un enorme valor ecològic».
