El 21 de setembre del 1868 hi va haver una manifestació a Alacant que molt prompte va ser reprimida per les forces de l’ordre públic. Molts dels manifestants es van enfrontar als policies i guàrdies civils, assaltant armeries i tractant de fer-se forts a la plaça de la Constitució (Portal d’Elx) i carrers adjacents.
El governador militar, el brigadier Francisco Aparicio, va mobilitzar el regiment «Princesa Mercedes» i els soldats es van unir a la tasca de repressió de la Guàrdia Civil. Els manifestants, armats, es van concentrar llavors al costat de les portes del Teatre Principal, on es van improvisar barricades. El que havia començat sent una manifestació s’estava convertint en el principi d’una revolució. Entre els insurrectes destacava un advocat de 28 anys anomenat Eleuterio Maisonnave Cutayar.
Les forces militars van sufocar la revolta popular, deixant a la plaça del Teatre quatre morts i diversos ferits. Molts dels revoltats van fugir de la ciutat, es van amagar o van buscar refugi als consolats.
Tres dies abans, el 18 de setembre, l’almirall Juan Bautista Topete i el general Juan Prim s’havien alçat a Cadis contra el govern moderat i la reina Isabel II. L’endemà es van unir els generals que estaven desterrats a Canàries, encapçalats per Francisco Serrano.
Durant els últims tres anys el país vivia en un clima generalitzat d’agitació i crispació, amb la monarquia desgastada com a sistema polític per culpa de la corrupció i la repressió autoritària exercida pels successius governs moderats. Els partits de l’oposició, Progressista i Demòcrata, es van reorganitzar i van col·laborar per fer caure el govern. A finals del 1867 el partit Unió Liberal, liderat pel general Serrano, va subscriure aquest pacte.
A Alacant s’havien creat el 1864 el demòcrata Cercle d’Artesans i la progressista Tertúlia d’Alacant. El primer d’octubre del 1865 va eixir a la llum el primer número del periòdic progressista El Eco de Alicante, fundat i dirigit per Francisco Javier Carratalá. Una publicació que aspirava «a ser el complement de la llibertat en totes les seues manifestacions». Entre els col·laboradors, hi era Maisonnave, que el 7 de novembre del 1865 va traure al carrer la revista humorística Fígaro, fundada i dirigida per ell mateix. En aquesta publicació, la crítica teatral es feia servir per satiritzar la política del govern moderat des del punt de vista demòcrata.
Entre l’abril i el juliol del 1868, l’alcalde de la ciutat va rebre diversos comunicats reservats del Govern Civil en què se li donaven instruccions per reprimir qualsevol intent d’insurrecció.
En la revolució del 1868, coneguda com la Gloriosa o la Setembrina, hi van participar sectors heterogenis de la població d’Alacant: la burgesia mercantil, oposada a la política proteccionista del govern moderat i tradicionalment a favor del lliurecanvisme comercial (el 1862 es va fundar l’Associació per a la Reforma dels Aranzels de Duanes); els petits comerciants (aclaparats per la crisi econòmica i les creixents mesures impositives), i les classes populars, que reivindicaven la supressió de sistema de reclutament militar i l’abolició dels impostos indirectes que gravaven els articles bàsics de consum.
Quan els revolucionaris van véncer les tropes governamentals a la Batalla d’Alcolea el 28 de setembre, els governadors Aparicio i Marín van ordenar a les tropes que abandonaren la ciutat en direcció a Novelda i van fugir de la ciutat.
Llavors es va establir una Junta Revolucionària provisional formada per diversos polítics del Partit Progressista, Unió Liberal i Partit Democràtic. Al capdavant va quedar l’unionista Tomás España i com a secretari el demòcrata Maisonnave, tots dos participants en els disturbis del dia 21.
El 30 de setembre Isabel II va abdicar. El 5 d’octubre l’alcalde Bonanza va ser deposat del seu càrrec. Va ser nomenat substitut provisional el demòcrata Francisco García López. El 18 de desembre, en les eleccions municipals va guanyar Maisonnave, que va ser investit batle el primer de gener del 1869.
Fonts: Gerardo Muñoz, «En la mañana del 21 de septiembre de 1868 hubo una manifestación en las calles alicantinas reprimida por la policía», Información, 2016 / Rosa Ana Gutiérrez Lloret, «La “Gloriosa” entre la revolución y el orden», Cervantes Virtual / Agustín Monzón, «Cuando España clamó por primera vez “¡abajo los Borbones!”», El Independiente, 2018 / David Rubio, «Disturbios en el Teatro Principal durante la Revolución de la Gloriosa (1868)», Apedia, Memoria de Alicante, 2021
