– Era un escriptor madur, al qual li agradava tenir cura de la imatge de la seua obra. De fet, al seu darrer llibre, li va quedar més aviat escàs de contingut. El va emplenar amb àcid hialurònic.
– Aquell caragol era tan desgraciat, que un dia li embargaren la casa; tanmateix, com era molt espavilat, de llavors ençà presumia de ser un llimac molt esvelt.
– Era un gran despistat, creia que treballava de ministre d’exteriors, quan realment la professió que exercia era la de sexador de pollastres.
– Era un endoll tan malfeiner que no trobava treball ni amb influència.
– Era un gran fumador. Es menjava els cigars en lloc de fumar-los. Adduïa que era molt més sa, pel tema de pulmons i això.
– La mala sort d’aquell llop va començar quan el metge li comunicà que patia licantropia.
– Era un riu la mar de seriós.
– Una biblioteca és un lloc d’esbarjo, on els llibres ballen i prenen copes fins a altes hores de la matinada.
– Era un paio amb molt de saler. De fet, quan el van enxampar, en tenia més de mil a casa seua.
– Un llibre és, fonamentalment, un objecte de decoració que sol estar a les prestatgeries.
