Un total de 803.860 alumnes de segon cicle d’Infantil, Primària, Educació Especial, Secundària, Batxillerat i Formació Professional (FP) començaran el curs dilluns que ve, 12 de setembre, al País Valencià. Aquesta xifra suposa un increment del 0,2% –1.858 estudiants en termes absoluts– en relació amb l’any anterior.
Per etapes, continua la tendència a la baixa de l’última dècada en les etapes escolars inicials pel descens de la natalitat. Per això, es redueix l’alumnat d’Infantil i Primària, que passa de 412.436 en 2021-2022 als 403.700 del curs que ara mamprén. En l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) es puja de 216.216 a 218.704. El major augment es produeix en l’educació postobligatòria, Batxillerat, que guanya quasi 3.000 alumnes, fins als 62.613; i FP, que creix una mica més de 5.000 estudiants, el major ascens i encara amb dades provisionals.
«Això és conseqüència que estem combatent l’abandonament escolar. Quan l’alumnat acaba l’ESO opta per Batxillerat o FP i, a més, en aquest últim cas, l’increment és significatiu perquè moltes persones majors d’edat estan tornant a estudiar i apujant-se al tren de la FP, ja que saben que amb aquesta formació tenen moltes més possibilitats de trobar ocupació amb condicions de treball dignes».
Així ho ha manifestat la consellera d’Educació, Raquel Tamarit (Compromís), que ha presentat aquest dimecres les principals xifres del curs 2022-2023 en una roda de premsa al costat del secretari valencià d’Educació, Miguel Soler (Compromís), i la resta de càrrecs del seu departament.
Pel que fa al professorat, la plantilla augmenta un 1% pel que fa al curs passat i queda fixada en 78.659 docents, ha exposat Tamarit, qui ha subratllat que en els últims huit cursos hi ha 14.839 professionals més en el sistema, un increment del 23%.
Com a conseqüència d’això, deia, de cara al pròxim exercici hi haurà un mestre o mestra de mitjana per cada 12 alumnes a les escoles i un professor de mitjana per cada 10 alumnes en instituts. Quant a les ràtios, en Infantil i Primària la mitjana és de 19,4 alumnes per aula –baixa un 1,3 respecte al curs passat– i en ESO i Batxillerat, de 26,6 alumnes (-0,8).
«Mentre altres comunitats molt millor finançades que la Valenciana aprofiten que no hi ha covid per a retallar, ací no; ha de ser qüestió de prioritats», ha asseverat la consellera.
La responsable de política educativa del Consell s’ha referit també a les infraestructures escolars, i ha afirmat que la previsió és que al llarg del curs hi haja 31 centres educatius de nova construcció, deu dels quals s’estrenaran ja aquest dilluns. «El 12 de setembre, els 3.600 alumnes d’una desena de centres educatius acudiran a les seues noves aules», ha insistit.
Tamarit ha emfatitzat les mesures d’estalvi per a les famílies i col·lectius més vulnerables en un context econòmic actual complicat, i ha reclamat «no ficar a totes les comunitats autònomes en el mateix sac».
«Ens deixarem la pell perquè les despeses en educació no afecten a l’economia familiar. Les famílies valencianes no hauran de fer front a eixa despesa brutal d’altres comunitats. El País Valencià no pot comparar-se amb qualsevol altra autonomia», ha sentenciat la consellera al·ludint a «tres puntals»: el banc de llibres gratuïts Xarxa Llibres, les ajudes de menjador escolar –incloent el programa pilot d’esmorzars saludables que s’engegarà– i la gratuïtat del tram d’Infantil de 0-2 anys.
Precisament, sobre l’ensenyament infantil, la consellera ha remarcat que «malgrat l’intens descens de la natalitat en l’última dècada, l’augment de l’alumnat escolaritzat en tot el tram de 0-3 anys és una realitat, i molt especialment en el tram de 2 anys, el més demandat per les famílies». «Això és ja una realitat gràcies al fet que, des de cursos passats, activem una sèrie de mesures que aquest curs es generalitzen amb la gratuïtat universal de l’escolarització en aquest tram d’edat», ha valorat.
I ha agregat: «La comparativa mostra la repercussió social positiva que ha generat. L’any 2015, en Infantil de 2 anys, del total de població d’eixa edat, hi havia un 42,8% d’escolaritzats. Aquest curs tenim un 82,8% d’alumnat de 2 anys escolaritzat del total de xiquetes i xiquets d’aquesta edat. Hem pujat la taxa d’escolarització en 40 punts».
Sobre els plans del futur i la possibilitat d’estendre la gratuïtat en el tram d’1-2 anys, tant Tamarit com Soler han coincidit a dir que és un objectiu que caldria aplicar de «manera progressiva» i amb l’horitzó de la pròxima legislatura.
«L’objectiu del Botànic ha sigut sempre la universalització d’eixa etapa educativa que és tan important a les nostres vides. Perquè les coses es facen bé i tinguen impacte positiu en tots, també a la xarxa d’escoletes, ha de ser de manera gradual. Per a arribar al punt d’universalizar el tram de 2-3 anys s’ha hagut de fer el treball a poc a poc i en el cas d’1 a 2 anys entenem que no es podria fer obrint aules als col·legis públics (CEIP), sinó amb escoletes de la Generalitat o comptant amb el suport inestimable de la xarxa privada», ha raonat.
El curs 2022-2023 estarà marcat per la reforma educativa en l’àmbit estatal, en la qual el País Valencià se sent «còmode», ja que es planteja «una metodologia que ací ja s’ha anat aplicant gradualment, amb la codocència, la innovació, l’ensenyament interdisciplinari, la potenciació de la FP o el suport emocional a l’alumnat», ha defensat Tamarit.
En aquest sentit, el secretari valencià d’Educació, Miguel Soler, ha enumerat algunes iniciatives previstes, entre les quals «hi ha la campanya de sensibilització que es llançarà a la tardor per a l’apoderament de l’alumnat, especialment dels instituts, amb tallers impartits per psicòlegs i material didàctic». També s’han dissenyat cursos específics per al professorat sobre aquest tema, així com un congrés d’experts que celebraran al novembre.
Així mateix, ha dit que en els centres continua augmentant el personal orientador en un 15,3% pel que fa al curs passat i també de persones educadores d’Educació Especial, en un 5,8%.
«Si el curs passat augmentàvem en personal orientador en els centres i vam crear les unitats especialitzades d’orientació, aquest curs introduïm en aquestes unitats noves figures: persones orientadores socials, terapeutes ocupacionals i fisioterapeutes», ha postil·lat.
Així mateix, la Conselleria activarà l’Observatori de la Igualtat i la Convivència, conformat per representants d’Educació, Igualtat i Polítiques Inclusives, Justícia, Sanitat, administracions locals, personalitats de prestigi i representants de col·lectius socials.
D’altra banda, s’estableix un nou projecte conjunt que engloba quatre programes sota el mateix paraigua per a treballar expressions artístiques i comunicatives amb l’alumnat. Es tracta d’escolART, que està integrat per L’escola canta, L’escola dansa, L’escola fa teatre i L’escola fa ràdio.
