Tal dia com hui del 1843 la pedagoga Matilde Ridocci va nàixer a Xàtiva

El 12 de setembre del 1843 va nàixer a Xàtiva, la Costera, Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i defensora dels drets i la formació de la dona. Era filla de Peregrin Ridocci, pertanyent a una família de comerciants italians que s'havien instal·lat a la ciutat, i de Concepció García Escorcia. 

Matilde Ridocci va estudiar Magisteri a la Normal Femenina de València, on va aconseguir el títol de mestra elemental. Va exercir a l'escola pública de Teulada (la Marina Alta) i d’ací va passar a treballar de segona mestra a l'Escola Superior Normal de València (1869), lloc de treball que va haver d'abandonar per motius familiars. 

Entre 1878 i 1893, va ser mestra de l'Escola superior de xiquetes de Xàtiva, i el 1899 va obtindre una plaça a l'Escola Normal Femenina de València, com a professora numerària, després d'haver superat una oposició. Va ser nomenada directora d'aquest centre l'any següent. Aquest càrrec el va compatibilitzar amb el de vicepresidenta de la Junta del Quart Centenari de la Universitat de València. El 1917 es va traslladar a la Normal Femenina de Castelló de la Plana, on va impartir l'assignatura de Matemàtiques fins a la seua jubilació.

 Va ser, doncs, directora de la Normal femenina entre 1900 i 1909, uns anys prou conflictius pels debats establits entre església-estat al voltant de l'expulsió dels ordes religiosos del territori espanyol i que van gaudir d'un especial ressò a València. Del seu pas per la direcció de la Normal destaca la important adquisició de material científic, amb un complet laboratori de fotografia a disposició de les alumnes, o l'aprovació, per part del claustre presidit per ella, de posar en pràctica mesures pedagògiques renovadores: avaluació contínua, diari de classe i millora dels estudis de Magisteri, que es van ampliar a quatre anys.

D'ideologia cristiana, que es reflecteix en els textos científics, en què va adoptar postures creacionistes, pot considerar-se innovadora la seua defensa d'un ensenyament experimental, basat en la pràctica. 

Ridocci va intervindre en l'Assemblea Pedagògica, celebrada a la Universitat de València el 1895, on va ser premiada, i va col·laborar en la premsa de Dénia (El Eco de la Marina) i de València (El Noticiero, 1903 i La Veritat, 1905). Va escriure diversos llibres de pedagogia i d'ensenyament, alguns dels quals es van convertir en llibres de text. Una de les seues obres més populars, Nocions d'higiene per a les escoles Normals, que va publicar el 1875, va participar en la Secció espanyola de l'Exposició Universal de Chicago del 1893. 

La seua obra, de caràcter pedagògic, estava destinada a les Escoles Normals i en molts casos als nens. Nocions d'Higiene privada va ser declarat llibre de text per la Reial Ordre de 8 de juny del 1880, va obtindre el Premi de l'Assemblea Pedagògica de València (1895) i la Medalla de la Coronació d'Alfons XII.

De la seua tasca com a conferenciant, en destaca la intervenció el 1903 en l'Associació per a l'Ensenyament de la Dona. A més de l'obra pedagògica, cal remarcar que va conrear la pintura, el dibuix i la poesia, i que va conformar així un tipus de dona intel·lectual amb una formació científica i artística no gaire freqüent a les acaballes del segle XIX en terres valencianes. 

La seua reputació li va permetre obtindre una audiència amb Alfons XII arran de la qual es va equiparar el sou de les mestres als dels mestres. Actualment, el carrer de Xàtiva on va nàixer porta el seu nom i hi ha una placa commemorativa que li van dedicar les seues alumnes i companyes.

Matilde Ridocci i Garcia va morir el 24 de juliol del 1922. 

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.