El Palau dels Comtes de Ròtova (la Safor) és un edifici fortificat, situat al centre del poble, per on antigament passava el camí reial de Xàtiva.
Aquesta casa senyorial de tres altures (planta baixa destinada a les dependències del servei, planta noble i andana), va ser bastida la segona meitat del segle XVI i reformada a finals del XVII. Presenta una planta en forma de L i té un gran hort orientat al nord, ara ocupat en part pel Passeig del Nou d’Octubre.
Al pati d’armes, tancat amb una muralla amb merlets, hi destaca l’escala imperial de pedra calcària amb una robusta columna coríntia de maó, suport d’un pòrtic fet de teules àrabs. Sobre la porta d’entrada a la planta noble, hi ha un gran escut nobiliari de Miquel Escrivà Faus, senyor de Ròtova, Favara, Benirredrà i Benifallim.
La fàbrica és de murs de maçoneria de 60 cm d’amplària, els forjats són de bigues de fusta i la coberta és de teula àrab.
Els senyors de Ròtova van deixar d’usar la casa la segona meitat del segle XVII, quan van fixar la nova residència al Palau dels Boïl d’Arenós de València. Les poques rendes que produïa el feu de Ròtova, unit al progressiu abandonament de l’edifici i dels monopolis feudals a causa de l’endeutament de la casa, feren que Josepa Balaguer venguera la senyoria de Ròtova al mercader i llaurador ric d’Ador Josep Faus. Els nous propietaris convertiren la senyoria de Ròtova en el centre dels seus negocis i, entre 1696 i 1699, van remodelar el deteriorat palau en l’estil barroc que encara manté.
En la presa de possessió de Tomàs Martínez de la Raga l’any 1759, descendent de la família Faus, hi ha referències a l’almàssera, en la qual hi ha dos renglons i dues premses; l’hort, i el tancat.
També s’ha constatat l’existència d’un nou monopoli feudal: una nevera urbana, ubicada sota el palau. La primigènia nevera fou ampliada amb dues cases de neu més durant la segona meitat del segle XVIII.
