Sempre m’ha agradat la definició de Teresa Duran del llibre documental infantil per diferenciar-lo del clàssic llibre de no-ficció: una aposta per una mirada i una forma de contar, des de la fragmentarietat i la particularitat, part d’una realitat que actualment resulta inabastable, una manera no tant d’explicar la realitat sinó d’incitar a construir coneixement sobre ella. D’aquestes premisses sembla que parteix Catarina Sobral en la seua primera immersió en els llibres de no-ficció infantil (amb una peça que va ser abans una obra de teatre que Sobral va crear i animar amb les seues il·lustracions).
Impossible no respon a les convencions del llibre de ciències tradicional, amb definicions, dades i exposicions de conceptes. I en part no ho fa perquè vol dirigir-se a un públic ampli, on els més petits també tenen cabuda. Impossible decideix aturar-se en un esdeveniment misteriós i sorprenent per, a través d’allò que té de meravellós, encetar una petita exploració sobre la física de partícules, l’origen de l’univers i alguns aspectes de la seua història.
Per fer-ho, la guardonada autora portuguesa utilitza els recursos de la narració i aconsegueix convertir la història de l’univers en un relat emocionant, on l’ús de metàfores visuals i textuals apel·la directament al lector infantil i ajuda a comprendre aspectes tan complexos i abstractes com la duració del temps o la mida de les partícules més elementals.
Un viatge acolorit a un món volgudament bidimensional, on l’autora continua apostant per l’humor, la mescla de textures i una composició dinàmica de la doble pàgina on el text esdevé part de la imatge. Una proposta que casa a la perfecció amb la resta d’obres que van construint, a poc a poc, però amb solvència, el jove catàleg de La Topera Editorial.
Una obra perfecta per llegir en veu alta i per compartir sorpreses i l’estranyament de descobrir que tot i tots estem fets de la mateixa matèria que les estrelles… I que encara que semble impossible, resulta que és veritat!
Només una petita falla: una A fugissera que segur que tenen present per a la segona edició, que (encara que ara semble impossible) esperem que s’imprimisca.
