En moltes ocasions, la decisió de l’elecció de les extraescolars recau sobre els pares, ja siga perquè no volem tenir-los sense fer res a la tarda o bé perquè per temes laborals no podem ocupar-nos d’ells. És per aquesta raó, que caiem en l’error en molts casos d’obligar-los a fer coses que no els hi agrada, només perquè per horari o per proximitat del centre educatiu, ens va millor aquesta activitat que qualsevol altra. No obstant això, hem d’evitar aquests supòsits, ja que els beneficis que suposa l’exercici d’aquestes activitats per al desenvolupament del nen perden tota la seua eficàcia.
Perquè les extraescolars complisquen el seu objectiu, hem de tenir en compte:
– L’activitat li ha d’agradar el nen, no a nosaltres. La finalitat és que es divertisquen alhora que aprenen alguna cosa o que desenvolupen alguna habilitat. Han d’estar motivats i que gaudisquen amb el que fan.
– Abans de formalitzar la matrícula, és aconsellable que proven prèviament (almenys una sessió) l’activitat per a veure si realment els agrada i és el que esperaven d’ella.
– No cal sobrecarregar-los amb aquesta mena d’activitats. L’aconsellable ve a ser de 3 a 4 hores setmanals, ja que els hi hem de permetre’ls també tenir temps lliure per a jugar, veure als seus amics, llegir o fer alguna altra cosa que els agrade.
– És també importantíssim adequar l’esport o l’activitat a la personalitat i a les característiques pròpies del nen. El que és perfecte per a uns pot no ser-ho per a altres.
De manera general, aquestes són algunes de les activitats extraescolars més adequades a cada tipologia de nen:
– Les activitats artístiques: per als qui mostren una especial sensibilitat pels detalls i nens molt creatius.
– La música: apta per a metòdics, pacients i amb un cert grau de maduresa.
– El ball: a més de requerir també molta paciència i memòria per a aprendre’s les coreografies, és ideal per a persones exigents, introvertides o amb problemes de socialització.
– Escacs: els qui tinguen dificultat per a concentrar-se o patisquen de dèficit d’atenció, aquí han trobat la seua activitat.
– Esports: per als més moguts o per a aquells a qui els coste seguir les normes.
– Boxa o arts marcials: per a enèrgics, inquiets o a qui li coste autocontrolar-se.
– Teatre: la millor opció de totes per a nens amb timidesa, als quals els coste parlar i expressar-se en públic.
L’oferta és molt variada i hi ha opcions per a cadascun. Per tant, a fi de triar correctament, l’activitat cal tenir en compte els gustos del nen, la seua edat (per a adequar el nivell correctament), i les habilitats individuals perquè s’ho puguen passar bé, aprendre, i alhora reforçar els seus punts més febles o pel contrari, potenciar aquelles habilitats per a les quals està més capacitat.
