El Consorci de Museus presenta tres exposicions a Alacant que permeten descobrir per primera vegada l’obra del pintor alacantí José Aparicio, les creacions de l’artista Bruno Munari i les propostes de Mai Endo i Aya Momose, dues de les videoartistes japoneses més reconegudes en l’actualitat al Japó en el context queer/feminista.
Es tracta d’una programació amb tres mostres inèdites que permetran als visitants del Museu de Belles Arts Gravina (MUBAG), el Museu d’Art Contemporani (MACA) i el Centre Cultural Les Cigarreres acostar-se a la creació artística des de diferents perspectives.
D’una banda, el MUBAG presenta «El pintor José Aparicio. 1770-1838», la primera mostra individual dedicada a l’artista alacantí fins a hui. L’exposició s’articula entorn de les diferents etapes de la vida de l’artista, que va passar de la seua ciutat natal, en la qual només es podien fer els considerats «estudis menors», a convertir-se en pintor de cambra de Ferran VII.
Una àmplia selecció de pintures, dibuixos, gravats i documents, que subratllen el context històric en el qual es van crear i que permeten conéixer la figura d’aquest rellevant artista del neoclassicisme. Podrà visitar-se fins al 2 d’octubre.
Així mateix, el MACA presenta una versió adaptada de la primera exposició dedicada a Bruno Munari a l’estat espanyol. Es tracta d’una mostra itinerant que reuneix quasi tres-centes obres de Munari (Milà, 1907-1998), a qui Picasso va definir com «un Leonardo del nostre temps», un artista que ha tingut una influència significativa en la cultura del segle XX i al qual, no obstant això, a penes es coneix. Estarà disponible fins al 25 de setembre.
El Consorci ha produït també la primera exposició de videoart japonés que se celebra a les comarques del sud del País Valencià, i que exhibeix a Les Cigarreres els treballs de Mai Endo i Aya Momose, dues de les videoartistes japoneses més reconegudes en l’actualitat al Japó. «La clausura del cos» és fruit d’un diàleg entre les artistes i el comissari Cayetano Limorte entorn d’una preocupació comuna: el règim heteronormatiu de la diferència sexual imperant en les societats patriarcals tant d’Orient com d’Occident.
Es tracta d’una conversa mantinguda en el temps que va des dels usos del llenguatge com a dispositiu de control del sistema sexe-gènere fins a l’ús de les imatges en el marc de la història de l’art i el seu poder legitimador d’estereotips de gènere. Podrà visitar-se fins al pròxim 12 de setembre.
