L’Associació Cultural Font de l’Albi de Xert (el Maestrat) ens va encarregar una descripció de la casa tradicional xertolina. Podíem esperar cases de tipologia catalana tradicional i sabíem que una de les característiques de la idiosincràsia constructiva de Xert són les cases amb naia: un primer pis de xicotetes dimensions a mode d’entresol situat al primer replanell de l’escala, que suposa una façana interior de l’habitatge en planta baixa. L’objectiu era, a través d’aquesta memòria descriptiva i de la conferència i ruta guiada posterior, aconseguir que la ciutadania es conscienciara del patrimoni i de l’herència cultural de què disposa Xert, que és fruit del context històric de cada moment i de les diferents etapes evolutives que ha patit la població, tot partint del valor d’autenticitat de l’arquitectura popular com a document històric per tal d’evitar els enderrocs i les substitucions indiscriminades d’habitatges sense cap justificació, així com les intervencions agressives sobre les edificacions, que esborren el caràcter propi de l’arquitectura tradicional xertolina. A més, aquella informació en forma de panell, en un futur immediat, hauria d’anar també encaminada a ajudar en la interpretació de la vida rural xertolina, en el Museu Etnològic Amador i Empar Jovaní de Xert.
El 15 d’abril, Divendres Sant, va ser quan tots els veïns ens anaven obrint amablement la porta de sa casa per mostrar-nos el seu interior i conèixer l’estructura constructiva de l’edifici per tal de poder entendre bé la tipologia tradicional del poble i sobretot l’estància anomenada naia. Aquell dia se’ns van posar davant parets de tàpia de mamposteria, unes parets truncades en alguns punts d’aproximadament 1,2 m de grossària en la base i d’almenys 7,5 m d’alçària que creuaven l’ample de les cases per les mitgeres, donant a entendre que, quan van perdre la funcionalitat essencial de protegir la Vila, les noves cases es van construir adossades al mur que passava a ser part dels fonaments de la casa. Fins i tot, vam començar a trobar trams de mitgeres circulars a l’interior de les cases, més de mitja dotzena del que haurien sigut possibles torres de planta circular i alçat troncocònic adossades al conjunt de les murades de Xert.
Calia rellegir tota la bibliografia, revisar totes les fotografies de finals del segle xix i de primeries del xx, reanalitzar el cadastre i reprendre les entrevistes amb els veïns per tal de trobar nous indicis que permeteren completar un trencaclosques que resultava apassionant. D’entrada no casava res i ens sorprenia que, tot i que la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana classificara un recinte emmurallat en la primera secció com a Bé d’Interés Cultural, amb el codi 12.03.052-008, ningú no havia parlat d’aquella trama urbana de murades i torres de més de 500 m lineals. Un fragment de l’antiga muralla que sobresurt de l’arcada de tancament de l’Església Vella encara distrau sobre el traçat exacte de la fortificació. De fet, encara hi ha moltes incògnites per resoldre i compassar. També, de tant en tant, sorgeix alguna sorpresa positiva, com ara la descoberta de toponímia tradicional de les vies del nucli històric, que ens dona clarícies per delimitar el recinte i les diferents etapes evolutives de Xert. A la Raval, el carrer que degué ser un barri extramurs, hi ha una casa coneguda per la gent del poble com a «la Torre» o «la Torre de la Raval». Quina delícia aquesta torre de la Raval, quan els antics propietaris recorden que el fumeral estava incrustat en una paret de base circular. Entre hipòtesis i certeses, entre els treballs de Joan Ferreres Nos, Vicenç Rosselló Verger i Abel Soler Molina, que se n’han ocupat principalment, en un sentit o en un altre, estem més prop que mai, en els darrers tres-cents anys, d’entendre l’arquitectura tradicional de Xert i, de passada, el complex urbanisme del Poble Vell adaptat a l’orografia del terreny.
Si retornem a l’objectiu inicial, la conscienciació ciutadana de la diversitat tipològica de les cases, el pròxim 6 d’agost, a les 19 h, oferirem la conferència «La casa tradicional xertolina: entre naies i murades al Poble Vell» en el local multiusos de Xert. Amb plànols i imatges contextualitzarem la tipologia d’habitatges i la particularitat dels emplaçaments, que han conservat els centenars de metres de la murada, i el seu traçat, fins als nostres dies. A continuació, pels carrers de Xert, en una visita guiada, s’oferirà in situ les explicacions i les interpretacions de la documentació històrica. És una descoberta històrica per a l’arquitectura conservada gràcies a l’arquitectura tradicional, que n’ha estat el custodi.
