Volíem aconseguir que es valoraren les diverses tipologies d’habitatges tradicionals de Xert (el Maestrat) que podem trobar en la trama urbana de la localitat. És per això que vam encarregar a l’arquitecte Josep Jordà Sala, especialista en patrimoni i arquitectura tradicional, que elaborara un estudi de detall de les tipologies segons els diferents períodes de la història i de les tècniques constructives vernacles emprades en les cases del nucli històric, un treball que hauria de mostrar en una conferència i en una visita guiada de forma directa a la gent del poble. Dels resultats de la seua investigació se’n podria aprofitar l’imminent Museu Etnològic Amador i Empar Jovaní, en construcció sota la direcció de Joan Micó Navarro. D’aquesta manera els aladres, els vasos, les didaleres i tots els atuells de la vida rural estarien ubicats dins les estances de la casa xertolina.
Sabíem que una de les construccions tradicionals són les cases que tenen naia. De fet, no solament les podíem posar en valor des del punt de vista arquitectònic, sinó també des del lingüístic. Els diccionaris generals de la llengua catalana, el DIEC2 i el DNV, no recullen la paraula naia amb el sentit que se li dona al Maestrat. Ni tan sols en el diccionari descriptiu d’Alcover-Moll, el DCVB, n’apareix l’accepció. Es tracta d’un pis construït entre la planta baixa i el primer pis, que forma una segona façana a l’interior de l’entrada de la casa, generalment amb una finestra o un balcó que afavoreix la il·luminació i la ventilació. Sembla que la construcció aprofitava el desnivell de la planta baixa que, al fons, davalla suficientment per servir de corral al matxo. Així, la primera navada de la casa, que l’ocupa l’anomenada entrada, té una alçada de dos altures, suficients per poder deixar el carro amb les barres altes. A més, a Xert, l’escala per accedir a la naia està arranada a la paret de la dreta generalment, sent l’entrada de la naia on es troba la vertadera porta de la casa, és a dir, la que sol tancar-se amb clau, al contrari que la porta que dóna al carrer que sol estar oberta. En aprofundir en la investigació, hem sabut que aquesta mateixa estructura bàsica també es troba, com a mínim, a Canet lo Roig, on sembla que s’hauria oblidat el nom per referir-s’hi, a Cervera del Maestrat, on se l’anomena amb el diminutiu naieta, i a Sant Jordi, on s’usa la variant epentètica anaia. Per tant, la posada en valor de la construcció hauria de servir per posar en valor l’estructura naia i la paraula naia, i introduir aquesta accepció en els diccionaris terminològics d’arquitectura i en els generals del domini lingüístic del català.
El que no podíem imaginar en la planificació del projecte era que, en la primera jornada de treball de camp, en la visita a l’interior dels primers habitatges amb l’objectiu d’analitzar la tipologia d’habitatges, la murada es faria visible en els fonaments de les cases, amb una grossària considerable, cosa que ens faria plantejar quina direcció prenia i si tenia continuïtat. En les successives investigacions, la descoberta s’anava completant i s’hi afegien més de mitja dotzena de possibles torres circulars, que configuraven un recinte amb almenys dos fortificacions perimetrals. De murades, ens n’han parlat els historiadors Joan Ferreres Nos, que ha fet recerca d’arxiu per al cas de Traiguera; Vicenç Rosselló Verger, que ha analitzat en Viles planificades valencianes medievals i modernes l’urbanisme de localitats murades del Maestrat, com Vinaròs, Càlig, Traiguera, Sant Mateu, la Salzadella o Catí; i Abel Soler Molina, que ha compilat totes les dades sobre el Xert geogràfic, històric i patrimonial, i hipotetiza sobre la distribució urbana primigènia i aporta documentació nova sobre una fortificació que, segons els xertolins del segle XVIII, havia estat important en el passat. La Direcció General de Patrimoni Artístic, de la Generalitat Valenciana, també registra un recinte emmurallat, classificat en la primera secció com a Bé d’Interés Cultural, amb el codi 12.03.052-008, però sense que, en cap cas, se’n sabera el traçat del segle XIII, ni el de les ampliacions medievals i modernes posteriors. Sobre tot això està treballant l’arquitecte Josep Jordà Sala, que és qui primer ha analitzat els models edificatius, els ha ordenat i els ha interpretat atenent al valor del conjunt de murades i torres medievals, modernes i contemporànies de Xert. Dissabte 6 d’agost, en el local multiusos de Xert, a partir de les 19 h, oferirà la ponència «La casa tradicional xertolina: entre naies i murades al Poble Vell» i una visita guiada posterior als espais que representen la idiosincràsia de Xert. Potser no ens hauríem de perdre la presentació de la descoberta urbanística i històrica més important de Xert dels darrers temps, un dels tresors amagats del País Valencià.
