– L’investigador del més enllà només tenia ganes de morir-se.
– Comprí un rellotge tan barat que les hores només tenien 59 minuts.
– El lector tenia el costum de llegir els llibres seguint les frases amb el rovell dels dits. En una ocasió, es va punxar amb una paraula aguda, especialment feridora. Abstret amb la lectura va continuar amb el seu dit ensangonat fins a finalitzar tot el volum. Sense adonar-se’n, havia creat un llibre d’artista.
– Tot el món li deia que era un masoquista, però en realitat era un sàdic mandrós; per no cercar a qui danyar, es conformava a ferir-se ell mateix.
– El madrileny i la gal·la van tenir un madrigal.
– Com a rajola era poca cosa, però es va ajuntar amb altres mil i van formar un potent mur.
– Dimarts era tan previsible que sempre arribava abans que dimecres.
– Volia escriure els versos més feridors, i els va escriure en un paper de vidre.
– El metge era tan ràpid a la seua consulta i als seus diagnòstics, que només tenia impacients.
Si ma mare ja no existeix, jo continue sent fill de ma mare? No contesteu tan ràpidament que la pregunta té substància…
