El Jardí de Montfort, també anomenat l’Hort de Romero, a València, està situat al barri de l’Exposició. És l’únic exemple conservat al Cap i casal de jardineria històrica, amb un traçat neoclàssic.
Va ser un dels molts horts de la riba esquerra del riu Túria, aleshores una zona poc o gens urbanitzada. El propietari, Josep Vich, baró de Llaurí, el va vendre el 1849, per 80.000 rals, a Juan Bautista Romero, marqués de San Juan, que va encarregar a l’arquitecte Sebastià Monleón que el transformara. A la mort de Romero, va passar a la seua esposa i després a Josefa Sancho Cortés, neboda seua, que es va casar amb Joaquín Montfort.
És una de les obres més significatives de la jardineria del segle XIX: estàtues (33 en total), fonts ornamentals i treballades figures de plantes, bardisses i zones de flor, així com arbres i arbustos antics.
El recinte vegetal, que està encerclat per una paret alta, és de dimensions reduïdes: 12.000 m² i presenta una planta triangular. Es divideix en tres parts. A la primera, on se situa l’única entrada, hi ha un gran laberint d’arbusts de poca alçària, amb una sèrie de fonts, estàtues de marbre i alguns tarongers entremig. La segona part està situada a desnivell i envoltada amb paret. A través d’una porta reixada, i baixant uns graons, s’accedeix a un jardí molt menut i un palauet.
Finalment, la tercera part i la més gran se situa al costat de la primera i té arbres alts i ombrívols. Hi destaca una estàtua d’estil grec i un estany amb peixos. Al bell mig, hi ha un monticle al qual es puja per un camí de caragol, i d’on brolla una fonteta.
Al llarg de la paret, entre l’entrada i el palauet, hi ha un passeig cobert amb flors enfiladisses, amb alguns bancs per seure i descansar.
El jardí va ser restaurat el 1940 per Javier Winthuysen Losada i les obres foren executades pel jardiner municipal Ramon Peris. El 1970, va passar a ser propietat de l’Ajuntament de València i es va obrir al públic el 1973.
Els lleons del Jardí de Montfort
El projecte original del Congrés dels Diputats a Madrid havia previst posar uns fanals a l’escalinata de l’entrada, però, una vegada instal·lats, van ser descartats perquè no donaven la imatge de «solemnitat» que requeria l’edifici. Així que es va pensar col·locar al seu lloc uns lleons, animals que, segons pensaven, sí que complien amb la imatge que requeria l’entrada.
L’escultor, José Bellver, procedent d’una família d’escultors valencians, va dissenyar dos lleons de pedra, amb una de les potes davanteres sobre una bola i amb el cap girat a dreta o esquerra. Quan es van ubicar a la porta del Congrés, va resultar que la mida i l’aspecte no van ser tampoc del gust dels diputats. Van dir que la seua aparença recordava més uns «gossos rabiosos» que a uns «lleons felins», per la qual cosa també els van retirar.
Llavors, Juan Bautista Romero, l’amo de l’hort del Pla del Reial de València, que era diputat del Partit Moderat el 1866, va aprofitar l’avinentesa per comprar-los i col·locar-los a la seua propietat, on encara romanen.
