La Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València presenta el pròxim 5 de juliol La Gran Fira de València (1871-2021), un llibre de Gil-Manuel Hernàndez i Martí, director dels museus de Cultura Festiva i col·laborador de Diari La Veu, que repassa els 150 anys de celebració d’aquest esdeveniment que viu la ciutat cada estiu.
El regidor del ram, Carlos Galiana, ha valorat les diferents publicacions que «documenten, il·lustren i immortalitzen» les festes del Cap i casal per «preservar i difondre» aquest gran patrimoni cultural. En aquest sentit, ha destacat la importància de fer un recorregut per una història tan extensa com la de la Gran Fira de València, «una celebració que hem volgut potenciar al màxim, recuperant el seu nom original, dinamitzant-la, portant-la a molts barris i pobles de València per primera vegada, estenent a tots els públics l’oferta lúdica».
L’obra ressegueix un esdeveniment que va nàixer el 1871 i que, segons Gil-Manuel Hernàndez, «era una festa nova, diferent i moderna, burgesa en l’origen però amb una ràpida projecció en el conjunt de la societat del Cap i casal, una celebració de nou encuny destinada a fer-se un lloc central en el calendari festiu de la ciutat, amb vocació de festa de masses, capacitat d’integrar actes ben diferents per reafirmar una identitat transversal de valencianitat».
Amb l’objectiu de no limitar-se a narrar la història d’una festa, el llibre també la interpreta, «enfocant la seua trajectòria com un privilegiat espill d’una societat en canvi, amb les seues ideologies en pugna, fractures de classe i conflictes de tota mena».
Així, s’hi analitza la trajectòria firal en diversos capítols: el primer aborda la creació de la Fira sobre els seus antecedents històrics, les aportacions culturals de l’època i les condicions socials de la ciutat; el segon explora la primera gran etapa de la festa (1872 a 1936), amb una primera fase de consolidació i esplendor entre 1872 i 1920 i una segona fase d’estancament (1921-1936), i el tercer aprofundeix en la reelaboració i resignificació de la Gran Fira com a instrument polític franquista (1939-1975), que va portar la Fira a una cruïlla històrica als inicis de la transició a la democràcia.
Finalment, el quart capítol se centra en les transformacions experimentades per la Gran Fira a partir de la transició a la democràcia parlamentària i l’Estat de les Autonomies fins a l’actualitat, una etapa caracteritzada per una Fira entesa com a celebració de la cultura, que l’ha transformada en un modern festival urbà de caràcter cada vegada més horitzontal, transversal, democràtic i participatiu.
Un breu apartat de conclusions sintetitza les etapes, transicions, models i dinàmiques històriques d’una Gran Fira que hui apareix com un referent inexcusable de la cultura festiva contemporània.
En tots els capítols s’estudien les etapes de la Fira atesa una sèrie de dimensions essencials, com per exemple la seua temporalitat, programa d’actes, símbols icònics, rituals de referència, projecció geogràfica, perfils socials, dinàmiques de classe, usos polítics, connotacions econòmiques, aspectes artístics i expressions culturals, atenent especialment les implicacions identitàries de la Fira. El llibre s’acompanya de 46 fotografies de gran format procedents de diverses col·leccions públiques i privades.
