Com definiries Àfrica en tres paraules? Aquesta pregunta la van fer des del Grup d’Innovació Educativa en Ciències Socials de l’UJI a més de 400 residents del País Valencià, un centenar d’ells, d’origen africà. Les paraules més repetides van ser: «pobresa», «natura» i «desastres». «És un resultat molt aclaridor —explica Enric Ramiro, divulgador científic i coordinador del projecte—, ja que sovint, tres conceptes així directes et donen més informació que una explicació molt detallada, però també molt injust, ja que Àfrica no és un continent pobre. De fet, és molt ric. Allí hi ha el coltan que necessiten els nostres mòbils, però també altres recursos com el liti, diamants, or, petroli… a voltes fins i tot el 70 o el 80% de les reserves mundials d’aquests materials. En tot cas, Àfrica seria un continent empobrit, però amb aquesta enquesta ens hem adonat que la nostra imatge d’Àfrica està dominada pels mateixos tòpics de fa 30 o 40 anys. És increïble el poc que hem evolucionat».
Amb la voluntat de posar el seu granet d’arena en trencar aquesta imatge estereotipada, Enric Ramiro i el seu equip –format pels docents de l’Àrea de Ciències Socials de l’UJI, Sara Prades i José Vicente Gil, i les professores de l’EPA Pilar Gandía i Irene Lado- van decidir desenvolupar un kit de material didàctic que servira per fer-se una idea diferent d’Àfrica. «A pesar que és el continent més pròxim, hi vivim d’esquenes, sempre mirem cap al nord i ens perdem un gran territori amb el qual compartim història i cultura, del qual podem aprendre molt i amb el qual, vulguem o no, cada volta hi tindrem més relació», continua Ramiro, qui exemplifica la distància simbòlica amb Àfrica amb una pregunta: «Què creus que està més a prop de València en línia recta: Nàpols o Alger?» Mentre la majoria de gent respon la ciutat italiana, la veritat és que aquesta es troba a 1.251 quilòmetres, mentre que la capital algeriana n’està separada de València per només 429.
Desenvolupar el projecte, que han anomenat «Àfrica dona molt de joc», no ha estat senzill i Ramiro agraeix el suport de l’UJI, «en una societat on Àfrica no interessa». Els seus promotors destaquen que no és un material acadèmic, sinó «lúdic i divulgatiu», que consta d’un joc matemàgic format per 16 fotografies amb quatre personatges, quatre paisatges, quatre monuments i quatre plats africans, que permeten desenvolupar diferents jocs, però que, sobretot, serveixen per trencar tòpics. «Quan pensem en Àfrica pensem en el desert, la selva i la sabana, però mai en la neu, i a Àfrica també hi neva –insisteix Ramiro-. I mai se’ns acudeixen monuments, però hi ha castells de pedra seca tan impressionants o més que els nostres o ciutats, com la capital de Namíbia, plena de gratacels». El joc va acompanyat d’un fullet explicatiu i d’un mapa mundi amb la projecció de Peters, una representació dels globus terraqüi a la qual no estem acostumats, però que és molt més acurada que els mapes habituals, en què els països del nord estan sobrerepresentats en relació als del sud.
Finalment, el projecte consta d’una altra pota, que és la que ha costat més temps i energies dels seus impulsors. Es tracta de tretze contes curts que vinculen diferents pobles valencians amb altres països o regions africanes, sempre al voltant d’algun element en comú, que poden ser des d’algun element típic, com els rellotges, o algun monument o detall històric. Aquests contes, a més, estan locutats en valencià per persones d’origen africà residents al nostre país. «La recerca d’aquesta persona ha estat la part més complicada, de llarg –destaca Ramiro amb un somriure- i ha calgut grans dosis de paciència, perseverança i resistència al desànim». Ha estat necessària una recerca intensa per part d’associacions de persones africanes, ONG, ajuntaments, entitats culturals i també amics i coneguts de l’equip. «Quan preguntaves per un africà que parlara valencià, la primera reacció era de sorpresa, però fer l’esforç ens ha servit per descobrir que tenim un país molt més divers del que sovint pensem», continua Ramiro. Encara que trobar els voluntaris només va ser la primera de les complicacions. «Són gent que sovint viuen en situacions molt precàries, no és fàcil quedar amb ells i explicar-los tot i també n’hi va d’haver d’altres que vam haver de rebutjar per no tindre una vocalització prou clara». Finalment, el projecte va arribar a port i una vintena de persones de països tan distants com Benín, Marroc, Etiòpia, Sud-àfrica o el Sàhara Occidental, van posar les seues veus a unes narracions que agermanen i acosten el País Valencià al continent africà. Durant les pròximes setmanes, el Diari La Veu anirà publicant els podcasts amb aquests relats.
Una volta acabada la fase de producció, Àfrica dona joc ha entrat ja a la de difusió. El material editat es troba a la disposició de qualsevol entitat, biblioteca o centre educatiu que vulga imprimir-lo i gastar-lo i per fer-ho només ha d’escriure un correu a [email protected].
