El 24 de juny del 1975 van ser detinguts Els deu d’Alaquàs acusats d’organitzar el Consell Democràtic del País Valencià.
Per impuls de Vicent Ventura es va plantejar la necessitat de crear una plataforma que redactara un projecte d’estatut que servira per a l’autogovern dels valencians, i per a subratllar la voluntat dels partits autonòmics valencians de donar prioritat a l’autonomia. La Comissió Pro Estatut fou convocada el 24 de juny del 1975 a la Casa d’Exercicis Espirituals de la Puríssima d’Alaquàs, però la reunió va ser interrompuda per la Brigada Politicosocial de la policia armada.
Els assistents foren detinguts i posats a disposició del Jutjat d’Ordre Públic, que els va processar el 3 de juliol del 1975 per un delicte d’associació il·lícita de l’Art. 172 del Codi Penal. El jutge va decretar presó provisional (tot i que eixiren en llibertat pocs dies després) per a Laura Pastor Collado, Joan Josep Pérez Benlloch, Vicent Soler i Marco, Francesc Xavier Navarro Arnal, Josep Corell Martí, Ernest Lluch i Martín, Carles Dolz Soriano, Francesc Candela i Escrivà, Josep Guia i Marín, i Carlos Manuel Martínez Llaneza. Tot i que a les reunions hi anaven els representants d’UDPV Ernest Sena i Calabuig, Vicent Miquel i Diego, o Joaquim Maldonado Chiarri, aquell dia no hi eren.
L’Acte Judicial imputava als detinguts un delicte d’associació il·lícita perquè la reunió tenia la finalitat «de constituir el Consell Democràtic del País Valencià amb ànim de crear un govern autònom».
Noranta-tres professors universitaris van publicar a Las Provincias un escrit d’adhesió amb els detinguts en què exigien el reconeixement de les més elementals llibertats públiques. Signaven l’article, entre altres, Manuel Sánchez Ayuso, José Maria del Rivero Zardoya, Manuel Broseta Pont, Amando de Miguel, Manuel Sanchis Guarner, Aurelio Martínez, Josep Vicent Marquès, Damià Mollà, Víctor Fuentes, Alfons Cucó, Celia Amorós, Emerit Bono i Martínez, Clementina Ródenas, Luis Espinosa, Carmen Alborch.
Finalment es va sol·licitar la imposició d’una pena de tre anys de presó per a cadascun dels processats, però la causa es va sobreseure i es va arxivar per aplicació de l’indult de 25 de novembre del 1975, cinc dies després de la mort de Francisco Franco.
Dos anys més tard, i només dos mesos després de les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977, es va constituir un Plenari de Parlamentaris del País Valencià.
Vicent Soler i Marco, membre d’Els deu d’Alaquàs, va fer referència als fets ocorreguts quaranta-sis anys enrere en el discurs amb què va inaugurar la desena Legislatura de les Corts Valencianes el 2019: «Penseu que fa 44 anys –el dia de sant Joan del 1975-, un servidor –amb nou demòcrates més- fou detingut per la policia política franquista (l’anomenada Brigada Politicosocial) a Alaquàs. Estàvem acusats –com deia l’atestat policial- d’associació il·legal “por querer el autogobierno de los valencianos en el momento de la ruptura democrática”».
Soler va continuar: «Aquells que vam ser nomenats Els deu d’Alaquàs -entre els quals es trobava eixe valencià de cor que va ser Ernest Lluch- vam passar a disposició del tribunal de delictes polítics de la Dictadura, el Tribunal de Orden Público, amb acusacions que comportaven fins als sis anys de presó. Vam quedar en llibertat sota fiança, però amb la mort de Franco i l’aprovació de l’amnistia, ens vam deslliurar de la presó definitivament».
I va afegir: «Aquesta va ser la primera detenció de polítics valencians per motius que tenien a veure amb els seus drets nacionals. I és que la nostra societat començava a mobilitzar-se i a prendre consciència dels seus drets com a poble. Els valencians i les valencianes volíem la democràcia, volíem acabar amb la dictadura franquista, però també recuperar la Generalitat».
Fonts: «1975- Detenció dels 10 d’Alquàs», Llibertat.cat / «Discurs de Vicent Soler en la sessió inaugural de les Corts Valencianes», La Vanguardia, 2019 / «Mor Laura Pastor, l’única dona dels ’10 d’Alaquàs’ i “un exemple de la lluita pels drets del poble valencià”», Diari La Veu, 2019
