El ple del Consell Valencià de Cultura (CVC) ha aprovat per unanimitat l’informe «Sobre el nivell de protecció patrimonial del Convent de Santa Llúcia d’Elx per a la seua declaració com a Bé d’Interés Cultural (BIC)» que argumenta la concessió de la màxima protecció patrimonial per a aquest conjunt monumental, també anomenat Convent de les Clarisses o de la Mercè.
El CVC s’ha reunit aquest dilluns a Alzira (la Ribera Alta), a la sala Noble de l’Ajuntament, en reconeixement de l’estatus de Capital Cultural Valenciana 2022 per a municipis de més de 5.000 habitants. La sala Noble és un «formidable» exemple de l’arquitectura gòtica renaixentista, presidida pel famós Retaule de Sant Silvestre de Vicent Requena del 1597.
El ple ordinari ha sotmés a la consideració dels membres l’informe esmentat, ja que el Convent de les Clarisses és considerat fins ara Bé de Rellevància Local (BRL). Únicament la torre de l’angle sud-oest té la qualificació de BIC.
L’informe fa un repàs «exhaustiu» d’aquest conjunt monumental i de la seua història, que es remunta a més de 700 anys i està situat al centre històric de la vila. És un conjunt conventual que ha passat per diverses etapes constructives i per al qual l’Ajuntament d’Elx, per unanimitat, proposa una consideració de Bé d’Interés Cultural (BIC).
El document que el ple ha aprovat descriu el convent com un «exemple magnífic» d’edifici conventual urbà amb elements de gran interés i es mostra favorable a la concessió de la màxima protecció patrimonial, la de BIC.
Després del ple ordinari s’han incorporat a la sessió l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, el regidor de Cultura, Alfred Aranda, i diversos edils més del consistori. L’alcalde ha pronunciat un discurs de benvinguda en el qual ha desgranat els projectes culturals de l’Ajuntament.
Han contestat les seues paraules el president del CVC, Santiago Grisolía, i la vicepresidenta de la institució, Dolors Pedrós. Tots dos han oferit a l’Ajuntament d’Alzira la «màxima col·laboració» del CVC per als assumptes d’interés de la ciutat i del conjunt de la Ribera, i han fet una relació dels documents aprovats pel Consell Valencià de Cultura relacionats amb la ciutat.
Finalment, tan bon punt els responsables de les comissions informatives en les quals es distribueix el treball de la institució han explicat al públic assistent els treballs en què s’ocupen, s’ha posat fi a la sessió plenària amb la signatura de Santiago Grisolía en el llibre d’Honor de l’Ajuntament.
