La investigadora i docent de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, Elvira Mondragón, està arreplegant informació sobre les denominades famílies «reconstituïdes» o «enllaçades» a l’Estat espanyol. Es tracta d’aquelles famílies en les quals almenys un dels components de la parella aporta descendents d’una relació anterior. L’objectiu de la recerca és «visibilitzar-les» i «dimensionar-les al mapa», amb perspectives de plantejar polítiques públiques que cobrisquen les seues necessitats i milloren la qualitat de vida de tots els seus integrants.
Mondragón va decidir tractar aquest tema perquè ella mateixa és divorciada, amb nova parella i perquè els dos fills que té són de relacions anteriors. La seua recerca se centra en les famílies heterosexuals reconstituïdes, pel fet de ser les més nombroses. Malgrat que és un tema «complex», «pràcticament no hi ha estudis sociològics» a l’Estat espanyol. Segons indica, «aquest és un tema que no està gens estudiat», mentre que als Estats Units i al nord d’Europa sí que ho han tractat, atès que «porten dues dècades d’avançada en la reconstitució familiar», segons ha detallat la investigadora.
D’aquesta manera, i tot i que per qüestions de viudetat no ha pogut existir «sempre, de manera clàssica», una nova reconstitució familiar, després d’una separació o divorci es presenta «un panorama incert» perquè hi ha una duplicitat parental amb la figura del «padrastre» o de la «madrastra». La sociòloga destaca que les fonts oficials donen informació de nuclis reconstituïts, «però no es mesura en tota la seua magnitud» en no recollir, per exemple, dades del temps que passen els fills a les altres llars. En aquest sentit, indica que el 2020 l’INE recollia que el 46% de les custòdies després d’un divorci o separació són compartides.
D’ací sosté la necessitat de realitzar estudis que prenguen com a referència no només la llar del pare o la mare que té la custòdia, sinó també del que no la té, aplicant el concepte de «constel·lacions familiars reconstituïdes». «Calen estudis que visualitzen les seues característiques, perquè potser que aporte fills un dels dos membres de la parella, l’altre o els dos; poden tindre fills en comú o no, i conéixer les dinàmiques interfamiliars per a poder compartir un coneixement científic i fer propostes orientades a les polítiques públiques», ha exemplificat.
A més, es pretén poder realitzar una estimació estadística que contribuïsca a una millor comptabilització d’aquest tipus de famílies residents a l’Estat espanyol.
A hores d’ara, els percentatges de divorci a l’Estat espanyol se situen al voltant de la mitjana europea: entre el 50% i el 60% dels matrimonis acaben en separacions. Al 2021, segons l’INE, la custòdia compartida va ser atorgada en el 41,4% dels casos de divorci i separació de parelles amb fills, per la qual cosa la investigadora apunta que és previsible que aquest nombre de famílies cresca durant els pròxims anys.
D’acord amb les dades del cens, al 2001 a l’Estat espanyol hi havia 234.587 famílies reconstituïdes, que representaven un 3,6% de les llars formades per una parella amb fills i filles, mentre que deu anys més tard fregaven el mig milió (el 6,9%). Unes xifres que, segons destaca, «representen una estimació a la baixa, ja que només arrepleguen dades de les persones que viuen permanentment a la llar».
Alguns estudis estadístics, tenint en compte aquests factors, calculen que el percentatge de famílies reconstituïdes a l’Estat espanyol és del 12%, mentre que d’altres situen aquest percentatge en el 14%.
La investigadora ha dissenyat, de manera específica per a aquest propòsit, un qüestionari anònim on line per a contribuir a l’estimació del càlcul estadístic del nombre de famílies heterosexuals reconstituïdes com a residents a l’Estat espanyol.
L’objectiu és aprofundir en el coneixement de les característiques sociodemogràfiques d’aquestes famílies: edat de la parella i descendents, nombre de fills, estudis, ocupació o renda, entre d’altres; i obtindre un major coneixement dels modes d’organització intrafamiliar i dels rols desenvolupats pels seus protagonistes.
La investigadora destaca que aquesta nova forma d’estar en família representa un «nou terreny» per als seus components, ja que els descendents es troben amb figures duplicades d’autoritat parental. D’una banda, tenen al seu pare i a la seua mare, i de l’altra a les noves parelles, el «padrastre» i la «madrastra», una circumstància que «representa un enigma per a la major part dels protagonistes», i que en ocasions «no se sap quin rol intrafamiliar han de desenvolupar cap als descendents aportats per la seua parella».
Una vegada analitzats els resultats del treball, la investigadora plantejarà propostes de polítiques públiques en l’àmbit legal, institucional o econòmic, orientades a millorar la qualitat de vida dels seus protagonistes.
Els interessats a participar en la investigació ho poden fer en una enquesta disponible al compte d’Instagram «familiasenlazadas» i també a través d’aquest enllaç de la Universitat de València.
Per a participar-hi calen tres requisits: formar part d’una parella heterosexual; que els dos membres de la parella o un tinguen algun fill o filla de relacions anteriors, tot i que no visca amb la parella actual tot el temps; i residir a l’Estat espanyol, es compartisca o no la residència.
