El Pont Nou és un viaducte sobre el riu Millars que uneix Vila-real (la Plana Baixa) i Almassora (la Plana Alta). Es va acabar de construir el 28 d’agost del 1790 i es va denominar així per diferenciar-lo del pont de Santa Quitèria, bastit a finals del segle XIII.
Després de la caiguda d’un pont que travessava la rambla de la Viuda, el 12 de setembre del 1776, l’Ajuntament d’Almassora va acordar reparar els ponts del terme. D’aquesta manera, el 1784 es va col·locar la primera pedra del Pont Nou per millorar les infraestructures viàries.
D’estil neoclassicista, va ser projectat i dirigit per l’arquitecte Bartomeu Ribelles sota les pautes del moviment academicista. De fet, l’autor va tindre una relació estreta amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Cal destacar també que va ser el director de les obres de la carretera de Castelló de la Plana a València. A l’estat espanyol, l’antecedent immediat va ser el pont de Segòvia de Madrid. El model va tindre acceptació, com ho demostra el pont de Molins de Rei (el Baix Llobregat).
És un gran viaducte fabricat amb carreus procedents de Borriol (la Plana Alta). Té tretze arcs de mig punt de nou metres i mig de llum i deu d’amplària, timpà massís i tauler superior amb bancs als ampits per al descans. Una motllura sobre mènsules separa el mur que formen els ampits dels arcs. Té quatre tallamars en forma de torrasses, i la resta en forma de semigallons a mitja altura, tant aigües amunt com aigües avall. Als extrems hi ha làpides rectangulars de marbre negre amb inscripcions que fan referència a la construcció. El desguàs es fa mitjançant gàrgoles.
El Pont Nou va ser testimoni silenciós d’un fet d’armes esdevingut el 9 de març del 1810, durant la Guerra del Francés, protagonitzat per la cavalleria del mariscal Suchet i els habitants d’Almassora, Vila-real i Castelló de la Plana, que van ser vençuts mitjançant un ardit, consistent a simular la retirada de la cavalleria i posteriorment fer un fort contraatac. D’aquesta manera, l’exèrcit napoleònic va derrotar les febles defenses totalment després de la seua persecució per la partida de la Cossa fins a Castelló de la Plana.
Un monòlit, obra de l’escultor Manuel Carrasco, commemora l’acte heroic. Està rematat amb imatges i una inscripció de bronze de l’escultor de Vila-real Josep Ortells, en l’actualitat, restaurades i dipositades a l’ajuntament. Aquest monument el van inaugurar el 9 de març del 1926, tot i que estava prevista la inauguració anys abans, com figura als bronzes, que fan referència al centenari.
El 1952 es va fer una ampliació, molt respectuosa, desmuntant-lo aigües avall i estenent-lo fins a l’amplària actual de 16,90 metres, atés que per damunt passava l’N-340 i estava previst també el pas del troleibús que unia Vila-real amb Castelló de la Plana, iniciat el 1955 i del que encara romanen algun dels pals de formigó de la xarxa elèctrica. L’ampliació es va dur a terme amb voltes de formigó armat i es va tornar a restituir l’altura. En l’actualitat el revestiment és d’aglomerat asfàltic.
