La Regidoria de Transició Ecològica de Castelló de la Plana ha organitzat per al 28 de maig, a les 10.30 h, amb motiu del Dia dels Parcs Naturals, una activitat per valorar les Columbretes amb una visita al Centre d’Interpretació de les illes situat al Planetari, que comptarà també amb la projecció del documental Aïllats i un debat.
L’activitat s’emmarca en la campanya Celebrem amb la Natura que organitza la Regidoria junt amb Itinerantur. Aquesta iniciativa commemora la celebració de diversos dies mediambientals en l’àmbit global, amb l’objectiu de realçar el Patrimoni Natural i gaudir dels espais públics de la ciutat. Per participar-hi, cal inscriure’s.
Les illes
Les Columbretes són dels espais insulars petits de més interés ecològic de la Mediterrània. Estan formades per una sèrie d’illots i esculls situats a 30 milles de la costa de Castelló de la Plana, uns 56 km, i reunits en 4 grups, als quals els dona nom cadascuna de les illes més grans: l’Illa Grossa, que és l’única habitada, la Ferrera, la Foradada i el Carallot.
Assentades sobre un fons situat a uns 80 metres de profunditat, les Columbretes representen el millor exemple de vulcanisme de la nostra terra. Destaca l’Illa Grossa, formada per diversos cràters encadenats, i el Carallot, que, amb 32 metres d’altura sobre el mar, és el testimoni geològic de les restes de la xemeneia central d’un volcà. La Reserva Marina que envolta l’arxipèlag actualment té una superfície de 5.543 ha.
El nom prové de la impressió dels primers navegants, grecs i llatins, que les van incloure a les cartes amb el nom d’Ophiusa o Colubraria, admirats per l’abundància de serps que hi van trobar. Es van incendiar per acabar amb els escurçons (els últims van ser vistos a la fi del segle XIX).
Visitades únicament per pescadors, contrabandistes i pirates fins a principis del segle XIX, la colonització de l’arxipèlag es va produir a mitjan segle XIX amb la construcció del far (1856-1860). La colonització de les illes amb l’arribada dels faroners va suposar un canvi dràstic en el medi, fins llavors gairebé verge.
Quant a la fauna, hi predominen les colònies d’aus marines nidificants, com ara la gavina corsa, la baldriga cendrosa, el falcó marí i el corb marí. També hi destaca, sobretot, el grup dels artròpodes amb 10 insectes endèmics. La singularitat faunística culmina amb la presència d’una espècie endèmica de sargantana. L’interés es multiplica quan ens submergim als fons marins.
Quant a la vegetació, hi ha dos endemismes: el morritort marítim de Columbretes (Lobularia maritima columbretensis) i l’alfals arbori (Medicago citrina). La planta predominant és la sosa fina (Suaeda vera) que cobreix majoritàriament l’Illa Grossa. Altres destacables són la pastanaga marina (Daucus gingidium), el fonoll marí (Crithmum maritimum), l’arç (Lycium intrincatum) i la paternostrera (Withania frutescens).
