La torre de guaita del Puig de Santa Maria (l’Horta Nord), també anomenada la Torreta, està situada al costat del camí de la platja, a escassos 50 metres de la mar, entre les torres del Grau de Sagunt i del Grau de València (aquesta última desapareguda). El 1563 va ser esmentada per l’arquitecte i enginyer militar Giovanni Battista Antonelli en un informe per a Felip II, amb el nom de torre de Ceba, la primera denominació de la població en època musulmana.
Els segles XIV i XV per fer front als atacs dels pirates, hi havia una xarxa de vigilància costanera i de transmissió d’avisos, antiga i de domini local. Tot i això, no van aconseguir frenar les escomeses barbaresques per tota la costa i el 1547, les corts de Montsó van decidir fortificar el litoral, encara que el permís per a la construcció va arribar en les Corts celebrades a la mateixa ciutat el 1552.
El bastiment va estar a càrrec d’un estament oficial del regne format per sis persones de cada braç, real, militar i eclesiàstic i van ser finançades amb l’impost sobre la seda. A partir de llavors, hi va haver un sistema organitzat de defensa de la costa, que també va usar les torres existents.
El 1576 Vespasià Gonzaga va presentar un informe després de visitar el litoral del Regne de València en el qual s’indicava la necessitat de reforçar les torres sentinella i fer-les més habitables i autònomes (per a la qual cosa calia proveir-les d’un aljub i un estable per als cavalls).
Estructura
Es tracta d’una torre de planta troncocònica (cilíndrica i lleugerament atalussada), de pedres vermelloses, amb sis metres de base i coberta amb voltes de mig punt. En els murs s’aprecien espitlleres i algunes finestres. La fàbrica és de maçoneria de calç i cant, amb carreus en l’accés de la planta baixa (on presenta obertures en forma de finestra per il·luminar l’interior). Les dimensions són: huit metres i mig d’altura, i sis metres de diàmetre de la base.
L’interior està cobert per una volta de mitja taronja (de maons col·locats a rosca) amb un espai per accedir a la primera planta per una escala de mà, la qual es podia retirar en cas d’entrada de l’enemic a la planta baixa.
A la primera planta disposa de quatre petites troneres i entre elles hi ha unes petites finestres, de forma d’espitllera. La segona planta és la terrassa, que va ser totalment restaurada a principis dels anys noranta i actualment té un parapet molt baix i unes gàrgoles incloses en la restauració que no són les originals. Un fet que impedeix saber amb exactitud l’alçària original de la torre, i si tenia merlets o altres efectes arquitectònics.
