Segurament el retrat de Joaquina Candado, de Francisco de Goya, està relacionat amb l’estada de l’artista a València els mesos d’agost i setembre del 1790. La seua dona, Josefina Bayeu, havia de prendre els aires de la mar per prescripció mèdica. Al llarg de la vida, el pintor va visitar la ciutat diverses vegades per raons professionals i també per caçar a l’Albufera. Al Cap i casal, hi tenia bons amics, com ara Mariano Ferrer, secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la qual Goya va ser nomenat acadèmic de mèrit en aquesta visita; Asensi Julià, el pintor nascut al Canyamelar, que es va convertir en deixeble i col·laborador seu, o el gravador Rafael Esteve, a qui va immortalitzar el 1815, durant un altre viatge.
Malgrat que s’assenyala que va dur a terme el retrat de Joaquina Candado a la Devesa del Patriarca o del Castell, a Burjassot (l’Horta Nord), el 1790, l’estil no concorda amb el del Goya d’aquesta època, sinó amb el de les primeries del segle XIX. El mateix ocorre amb les característiques de la roba, que tampoc no són les de la moda del moment.
En aquesta obra, Goya va integrar la figura, de cos sencer, en un paisatge a partir d’uns elements mínims: el tronc on està asseguda la dona, els arbustos i el cel. Tot amb unes tonalitats fosques que fan que hi destaque el rostre, ben modelat, i els ulls, que ens miren fixament. També la camisa blanca i les gases del vestit d’estil imperi -que denota la seua posició social-. I els detalls, tan importants per a l’artista: els tocs de color dels llargs guants de pell, del ventall i de les sabates de punta de seda. Així mateix, cal parar atenció en el gosset de llanes, que recorda els retrats de la duquessa d’Alba, que aporta un aspecte aristocràtic.
Pinzellades soltes, allunyades del dibuix, que mostren una llibertat absoluta, magistral, plenament modern, com les que es poden observar en un quadre un poc anterior, el retrat del seu cunyat, el també pintor Ramón Bayeu. En especial, en els blancs de la mànega i de la pitrera de la camisa, i, sobre el fons neutre, el tractament del rostre i de la mà, de gran naturalitat.
