Al carrer de l’Estrella d’Almansa, sota la presència imponent del castell, hi ha l’Oficina de Turisme, que alberga al soterrani el museu dedicat a la batalla que va tindre lloc en aquesta ciutat el 25 d’abril del 1707, dilluns de Pasqua. L’edifici de línies sòbries i colors clars només destaca de l’entorn per l’accés: un pati de dimensions reduïdes tancat per una gran porta corredissa de ferro oxidat a la llinda de la qual figuren els noms, en relleu i en el mateix material, del que trobarem a l’interior. Més cridaneres, potser massa, són les senyalitzacions de colors enganxades just al mur de pedra que fa cantó amb el carrer costerut que puja a la fortalesa situada al Cerro del Águila.
Una vegada dins, a l’esquerra del vestíbul, unes escales baixen al museu pròpiament dit, un centre que «sobreviu» gràcies a l’interés que hi ha al País Valencià per aquest enfrontament militar el resultat del qual va tindre conseqüències que arriben a l’actualitat. Així ho afirma el director, Herminio Gómez, qui afegeix que per als valencians aquest esdeveniment històric té una «enorme transcendència política», ja que va suposar la pèrdua dels Furs i la desaparició del Regne de València. També, l’inici de la repressió dels maulets i d’atrocitats i humiliacions contra la població civil, com ara la crema de Xàtiva per l’exèrcit del Borbó comandat pel general d’Asfeld i el posterior canvi de nom pel de Colonia Nueva de San Felipe. Per això, els xativins són els que s’hi acosten (la distància entre les dues urbs amb prou feines supera els cinquanta quilòmetres) amb una càrrega emocional més forta i, segons explica Gómez, «agraeixen les aportacions» del museu al coneixement dels fets.
Cal tindre en compte que just després de la contesa, Almansa es va convertir en símbol de grandesa per als borbònics i de maledicció per als austriacistes i, d’aquesta manera, es va incorporar a l’imaginari col·lectiu dels habitants de la Corona catalanoaragonesa i també de la resta d’europeus.
Perquè, insisteix el director, «ací es va produir una confrontació importantíssima per raons geoestratègiques mundials» i, per tant, va condicionar el «procés de creació de l’Estat actual i de l’Europa actual». L’impacte d’aquesta batalla va ser tan gran que va influir en l’opinió pública occidental, tal com va reflectir la premsa britànica les setmanes posteriors. The Post Boy, The London Gazette, The Review, The Observator o The Daily Courant van publicar articles en què narraven què hi havia ocorregut el 25 d’abril i les implicacions que se’n derivaven. Exemplars originals dels dos primers periòdics amb les cròniques dels fets i altres documents es poden veure a les vitrines del museu.
Fins i tot va ser objecte de debat al parlament de Londres -així va quedar recollit a les actes de les sessions de la Cambra dels Lords-, atés que Almansa havia canviat el panorama polític i en el si dels Aliats creixien les discrepàncies entre els crítics amb la situació provocada per la derrota, que consideraven que la guerra s’havia perdut definitivament, i els partidaris de continuar la lluita. El duc de Marlborough, per exemple, general anglés aliat de l’arxiduc, guanyador de grans batalles en aquest conflicte -Blenheim, a Baviera (1704), i Ramillies, a Valònia (1706)-, quan va rebre la notícia de la derrota a Almansa, va asseverar: «Aquest desgraciat succés ho ha fet retrocedir tot, per la qual cosa la millor decisió que podem prendre és fer veure als francesos que estem resolts a continuar la guerra perquè puguem obtindre una pau honrosa».
Tothom era conscient que aquell dia havia estat determinant per a l’esdevenidor i, per tant, de seguida va adquirir un valor propagandístic i anímic. No debades, Felip V va erigir la victòria en un símbol del seu poder, de la monarquia que representava i de la seua idea d’Espanya.
En aquest sentit, el museu ofereix una interpretació d’aquest esdeveniment de caràcter internacional i Gómez treballa des dels inicis per convertir-lo en un referent de la «investigació científica» de la història bèl·lica a l’estat espanyol «seguint el model anglosaxó», un «camí complicat» perquè no hi ha tradició, assenyala.
«No existeix cap altre lloc dedicat a la Batalla d’Almansa, el nucli de la guerra de Successió», indica el director. De fet, es queixa, aquesta és una «època abandonada» als plans d’estudis, que «passen dels Àustria als Borbons i s’obliden d’aquests quinze anys». El mateix museu, que va fundar i que és de gestió municipal, reflecteix la situació, ja que compta amb un pressupost molt ajustat (ell és l’únic treballador) i està ubicat al soterrani de l’Oficina de Turisme. «Lluny de Waterloo, Normandia o Verdun», indica, en referència a les grans diferències que hi ha respecte de la consideració que reben altres escenaris d’episodis fonamentals per a la configuració d’Europa.
La pintura de Bonaventura Ligli
La sala principal del museu està presidida per una reproducció a escala real del quadre dedicat a l’enfrontament militar que Bonaventura Ligli va pintar el 1709 sobre un dibuix de l’enginyer Filippo Pallota, qui va ser-hi present. Una obra, cedida pel Prado a les Corts Valencianes, que ofereix informació valuosa per entendre què hi va ocórrer aquell dia.
Hi destaca la descripció geogràfica de l’escenari militar, la plana de l’est de la ciutat, en què es van batre les tropes borbòniques, a les ordres de James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, i les austriacistes, comandades pel portugués António Luís de Sousa, marqués Das Minas, i el francés Henri de Massue, comte de Galway. L’exèrcit felipista disposava d’uns 25.000 homes, castellans i francesos, i el de l’arxiduc, d’uns 16.000. A més, el primer era superior en cavalleria i artilleria. La participació de valencians va ser pràcticament nul·la, ja que Carles III desconfiava de les intencions del general Joan Baptista Basset i els seus seguidors i va impedir que hi intervinguera un regiment compost per 12.000 valencians i aragonesos. El combat, que va començar a primeres hores de la vesprada, va ser dur i cruel: hi va haver quasi 6.000 morts en el bàndol aliat i uns 4.000 en el de les Dues Corones, i més de 12.000 ferits en total. Una mostra de les armes i la munició que van causar aquesta carnisseria s’exhibeix a la mateixa sala.
Pallota va fer ús d’un punt de vista elevat per aconseguir una imatge de conjunt i va centrar la composició en la figura del duc de Berwick, envoltat dels seus generals (cal tindre en compte que era un encàrrec reial). A més, va detallar els elements característics d’ambdós exèrcits (uniformes, armament…), els mètodes d’avituallament, els cavalls de relleu, etc., i va aplicar algunes convencions de l’època, com ara la senyalització dels llocs i personatges.
Així, a la part inferior, sota la llegenda «Batalla que va tindre lloc als camps d’Almansa per les armes de les Dues Corones contra les dels portuguesos, anglesos i holandesos el dia 25 d’abril del 1707», s’hi especifica el nom dels paratges i els edificis als quals correspon cada referència numèrica, la qual cosa permet conéixer com era l’urbs i els voltants en aquell temps.
Tot va començar el 2001
Hi ressalta, com no podia ser de cap altra manera, el castell i, just a la dreta, l’ermita de Sant Blai, bastida el segle XVII, que va servir per atendre ferits en un primer moment. Curiosament, 300 anys després, es convertiria en la primera seu del Museu de la Batalla d’Almansa.
Herminio Gómez explica els primers passos de la recuperació de la memòria de la contesa des que el 2001 va tindre notícia de les commemoracions de la guerra de Successió que es duien a terme en diferents llocs del continent. Així, entre el 2004 i el 2006 va poder conéixer personalment les recreacions històriques a Alemanya, Bèlgica i Itàlia, i va pensar que la ciutat podia incorporar-se a la llista d’aquests esdeveniments internacionals «per aconseguir que fora un lloc de la memòria històrica europea de rellevància».
Llavors va crear l’associació cultural «1707 Almansa Històrica», que el 2007, tercer centenari dels fets, va organitzar la primera Recreació Històrica de la Batalla. Aquella jornada s’hi van aplegar 300 participants de deu països i més de 20.000 visitants. Aquesta entitat va ser el fonament del Parc Cultural «Almansa 1707», que inclou els terrenys on es va lliurar el combat, i el Museu, que el 2013 es va traslladar a la seu actual.
A la sala 1, a més de la reproducció del quadre de Ligli, s’hi exposen rèpliques d’uniformes i armes autèntiques, en alguns casos cedides pel Museu de l’Exèrcit, com ara un canó curt de 75 mm. El corredor central mostra el patrimoni natural i monumental que la ciutat conserva entorn de l’enfrontament. La sala 2 exhibeix elements etnològics de l’època i les commemoracions de la batalla al llarg del temps: els monòlits i els centenaris. D’altra banda, el centre també compta amb l’Aula d’investigació i la biblioteca.
Herminio Gómez insisteix que cal que coneguem «en profunditat» la història bèl·lica, perquè «la guerra sempre és un fracàs». Per això, li agradaria que el museu ajudara els visitants a reflexionar sobre com som i treballar per la pau.
