Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La Cartoixa de Portaceli, a Serra (el Camp de Túria), complirà 750 anys el pròxim 6 de novembre i, per celebrar l’efemèride, ha organitzat una sèrie d’actes en què intervindran experts en cartoixes valencianes. La Diputació de València hi col·laborarà, ja que és propietària del monestir, que va ser cedit als cartoixans el 1943 perquè l’orde mantinguera l’ús per al qual va ser fundat el 1272. També hi participarà la Universitat de València a través de la Facultat de Geografia i Història i el departament d’Història de l’Art.
El president de la Diputació, Toni Gaspar, s’ha reunit amb els historiadors Francisco Fuster, Josep Marí Gómez i Albert Ferrer per conéixer de primera mà el programa que prepara aquest grup d’especialistes amb vista al congrés de novembre, que té confirmada la presència d’una vintena d’experts d’universitats i institucions culturals valencianes, estatals i internacionals, així com els actes paral·lels en forma d’exposicions, publicacions i visites guiades.
Gaspar avança que la institució que presideix «participarà activament en la commemoració d’aquesta cita històrica de la Cartoixa, un dels monuments més rellevants que es conserven de temps de Jaume I junt amb la Catedral de València, que a més, és una de les grans joies del patrimoni de la Diputació, adquirida per compra a un particular el 1931».
Degana de les cartoixes
La Cartoixa de Portaceli, situada als peus de la Serra Calderona, no és només la degana de les fundacions de l’Orde de Sant Bru al País Valencià; en l’actualitat també és la més antiga entre les cartoixes de la península Ibèrica i les Illes Balears. Entre els segles XIV i XV va ser un dels monestirs més influents de la Corona d’Aragó, i entre els seus murs es van cultivar eminents figures del món espiritual, les lleis i les lletres, cas de fra Bonifaci Ferrer —germà del futur sant Vicent— i fra Francesc Maresme.
Fundada el 1272 pel dominic fra Andreu Albalat, bisbe de València, la Cartoixa de Portaceli compta amb un llegat històric i artístic de primer ordre. Al seu valor arquitectònic, amb elements destacats com l’aqüeducte del segle XV i el pont del 1803 que dona accés al cenobi, de gran impacte tècnic i paisatgístic, se sumen retaules originals, pintures al fresc i una incomptable llista de documents, manuscrits, orfebreria, escultures i pintures que en bona part es guarden en institucions com l’Archivo Histórico Nacional, l’Arxiu del Regne de València, el Museu de Belles Arts de València o la Hispanic Society of America de Nova York.
Només el Museu de Belles Arts, per esmentar un exemple, atresora una bona col·lecció de pintures de Ribalta procedents de Portaceli, mentre que la primera traducció al valencià de la Bíblia la va escriure fra Bonifaci Ferrer a la mateixa cartoixa, un treball que va ser dut després a la impremta a València el 1478, i del qual només es conserven dues fulles en la Hispanic Society.
