Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Últim avís per als amants de la carxofa: la temporada s’esgota i és cas d’apurar-la als mercats i als nostres plats. Perquè és ben sabut que el moment idoni per menjar la carxofa en plenitud va de l’entrada a l’eixida de l’hivern; i just acaba de començar la primavera. Així doncs, estem a les portes d’acomiadar les flors d’hivern i cal fer bona taula.
Amb denominació d’origen protegit al nostre territori, no falten raons de pes per incloure les carxofes de temporada a la nostra dieta. Reblides de propietats i vitamines, tenen nom i partida de naixement: la varietat més conreada és la carxofa blanca i la contrada per excel·lència Benicarló; amb l’ajut de Càlig, Vinaròs i Peníscola que sumen fanecades productores amb el mateix distintiu. A la resta del nostre territori també és ben comú el conreu d’aquesta hortalissa, ja que el desenvolupament òptim de la carxofa necessita un ambient suau que no supere les temperatures per sota dels zero graus i d’un clima exempt d’humitats excessives.
Amb tantes possibilitats a la cuina com anys fa que es troba als nostres camps (val a dir que els majors ja sentien a dir del conreu de carxofes als seus majors), se li alfarrassen uns dos mil anys d’existència i es diu que va ser gràcies a un cabreig diví que hui comptem amb l’hortalissa perquè un déu es va enamorar d’una bella jove, aquesta el va rebutjar i el déu en pagament la va convertir en carxofa. Potser per això és tan tendra per dins la carxofa, perquè guarda aquell coret; així li ho va disparar Amélie al venedor Colignon: «fins i tot les carxofes tenen cor». I potser per això també ens agraden tant a nosaltres, perquè quan arriba la temporada ens roba el cor i es converteix en la reina dels millors plats.
Està a punt d’acabar la seua estada, però tornarà quan també ho faça l’hivern. Fins la pròxima temporada!
