Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va tardar 232 dies a fer una visita de camp a la finca de Sant Rafel del Riu (el Maestrat) on estan situats dos canons d’ona de xoc antigranís després que el primer de juny del 2021 l’ajuntament de la localitat sol·licitara a l’organisme de conca un informe sobre els requisits legals d’aquesta classe d’instal·lacions per combatre el granís. Finalment, el 19 de gener del 2022 els tècnics «van constatar l’existència d’aquestes instal·lacions» i que «no disposen d’expedient d’autorització obert per part del seu titular, sobre la base de l’article 3 del text refós de la Llei d’Aigües i del Domini Públic Hidràulic».
Compromís va demanar de manera oficial al govern espanyol a finals d’agost passat, informació sobre les autoritzacions emeses per a permetre l’ús de sistemes anticalamarsa, en entendre que «els impactes sobre la fauna, el soroll al qual són sotmesos els veïns a qualsevol hora del dia i el canvi en el cicle natural de l’aigua i en
les tempestes de la zona havien de comptar amb alguna autorització».
El senador de la coalició valencianista Carles Mulet ha assenyalat que amb aquests primers lliuraments de
documentació «es constata el descontrol en els cels i la desgana existent en els organismes de conca per fer complir la llei d’una forma efectiva, real i immediata davant activitats tan molestes i clarament il·legals de manipulació del cicle natural de l’aigua».
Així mateix, ha apuntat que «una petició d’un ajuntament xicotet no pot tardar 232 dies a dur-se a terme», ja que «això demostra un mal funcionament del control de l’Administració, falta d’eficàcia i interés pel canvi climàtic i les seues repercussions, malgrat estar immersos en una emergència climàtica».
Els veïns van fer durant el mes de setembre una campanya de recollida de signatures demanant la retirada i els ajuntaments com el d’Ulldecona (el Montsià) van denunciar la situació a través de les autoritats i forces policials pròpies pròpies.
Altres casos coneguts
Arran d’aquesta denúncia de la coalició, es van conéixer altres casos d’aquesta classe d’instal·lacions a Catalunya, Aragó i el País Valencià.
Així, a Gavarda (la Ribera Alta) va ser la CHX qui «a causa de l’existència de diverses informacions en premsa i preguntes parlamentàries va enviar el Servei de Policia d’Aigües i Llits Públics a fer una visita de camp» i va constatar «l’existència d’aquestes instal·lacions» i que «no disposen d’expedient d’autorització obert per part del seu titular».
Per tant, la CHX ha incoat procediment sancionador, ha instat la retirada de les instal·lacions i ha decidit «no valorar danys al Domini Públic Hidràulic», segons consta entre els documents de la resposta parlamentària a Compromís.
Mulet ha assenyalat que «si bé l’actuació de l’organisme de conca arriba, encara que molt tard, és per l’existència
de denúncies veïnals i l’acció política» i ha urgit les autoritats a «promoure una nova normativa que aborde amb la serietat i el rigor que mereix la qüestió davant aquests intents de manipulació a la carta del cicle de l’aigua i que els infractors siguen castigats, sense deixar marges a la discrecionalitat o lliure interpretació de les existents com sostenien els propietaris d’aquestes instal·lacions».
