Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
L’escriptora de Benicarló (el Maestrat) Alícia Coscollano presentarà Perfum per a un incendi (Onada Edicions) a la llibreria Babel de Castelló de la Plana aquest divendres a les 19 h. En l’acte, intervindran les activistes pels drets de les dones Esther Jovaní i Mavi Oliver, i l’autora.
Aquest dietari és un testimoni personal del dol per la mort de la seua filla de 24 anys, que va registrar durant els darrers moments de la malaltia i els mesos posteriors al colp insuperable. L’obra esdevé un enfilall de pensaments que giren entorn a l’abisme físic i mental que causa la pèrdua irreparable, la solitud i la buidor que resta, i el solc indeleble que deixa qui ha marxat abans d’hora.
En les seues pàgines, l’autora narra la pèrdua i el dol, el desencís de la mort de l’ésser estimat mentre la vida continua sense aturador. És també un diàleg sense respostes a través de les petjades vitals que va deixar Berta, la filla, i que es mantenen com un eco: records, enregistraments, converses guardades en dispositius i xarxes socials.
El dietari d’Alícia Coscollano s’estén gairebé un any sencer i té l’entonació crua i lúcida. Malgrat l’indestriable to personal, és una obra literària en la qual se succeeixen les reflexions al voltant de la fragilitat de la vida, les empremtes que deixem en el nostre pas i, també, la dificultat com a societat per enfrontar-se a la mort.
«Ningú no ens ensenya que tenim un temps, que aquest temps és el més valuós amb què comptem, i que el que val, realment, és la quantitat d’experiències viscudes», exposa l’autora. El llibre és també un homenatge a Berta i es complementa amb fotografies, il·lustracions i enllaços QR a algunes de les seues cançons.
«No hi ha cap paraula per definir la persona que perd un fill». Berta Arnau no va poder superar un càncer i va morir a la primavera del 2019, tot deixant estroncada als vint-i-quatre anys una vida bolcada en la creativitat artística i musical.
Alícia Coscollano explica que, quan les seues dues filles eren menudes, escrivia uns diaris on arreplegava instants de la infantesa i l’adolescència, amb la intenció de regalar-los a les seues protagonistes tan bon punt aplegaren al final de la joventut. Quan es va produir el fatal desenllaç, va obrir un altre quadern «per poder contar sensacions, per poder descarregar el neguit, la desesperació, la frustració i la impotència».
