Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Aquest dimecres, 9 de març, a les 19 h, se celebrarà un acte d’homenatge a l’escriptora i periodista Fina Cardona-Bosch a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. En primer lloc, hi haurà una conversa entre Tona Català, Pere Císcar, Amparo Panadero i Isabel Robles, i posteriorment, una lectura de poemes amb Marc Granell, Salvador Jàfer, Begonya Mezquita, Joan Navarro i Jaume Pérez Montaner. Clourà l’acte una actuació de Rafa Xambó.
Fina Cardona-Bosch (València, 1957) va morir el passat 2 de febrer a l’Hospital Doctor Peset del Cap i casal a conseqüència de la malaltia oncològica que patia des de feia temps. Va ser una de les veus poètiques més importants de la irrepetible generació dels 70.
Cardona-Bosch -explica Francesc Viadel- va irrompre en aquell febril context creatiu l’any 1978 amb la publicació de Plouen pigues. El poemari, editat per 3i4, va ser prologat per Vicent Andrés Estellés, un poeta tan venerat com alhora qüestionat per aquella radiant generació on al País Valencià destacaven Joan Navarro, Salvador Jàfer, Josep Lluís Bonet, Josep Piera o Marc Granell només per citar-ne alguns. «L’arribada a València dels promotors Ramon Balasch, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, fou per a tots nosaltres, a banda d’un enfortiment de la nostra unitat lingüística, un estímul per al nostre treball. (…) Tots hi estàvem implicats d’alguna manera, lluitant per la cultura, per la llengua, per la llibertat en un territori dinàmic on ens movíem entre pintos, músics, dissenyadors, dibuixants de còmic, escriptors, arquitectes…», explicava l’escriptora en una entrevista amb el periodista Carles Gàmez.
L’any 1981, la mítica editorial Llibres del Mall publicava el seu segon poemari, Pessigolles de Palmera amb un pròleg en aquesta ocasió de María del Mar Bonet.
El periodista Rafa Cervera en un perfil de l’autora, la situa, allà per la segona meitat dels huitanta, en el centre d’una batalla somorta entre la cultura un punt elitista que havia articulat el valencianisme progressista i les icones principals d’una modernitat que vivia al marge d’aquesta cultura netament arrelada al país. Tot això, en el context d’una ciutat provinciana i sempre ostatge dels guardes del pensament reaccionari que a les nits no podien evitar que els locals s’ompliren de gent per a escoltar Polvos de Talco Baxter, Seguridad Social, Terminal Sur o els Bongos Atómicos. Per a Cervera, Cardona era -és- Joan Fuster, Joan Brossa o Pere Calders però també Marvin Gaye, Alex Chilton o The Supremes.
Dedicada durant tota la seua vida a l’ensenyament, Cardona-Bosch també va treballar per a TVE o per a l’extinta Canal 9 i va ser col·laboradora de diversos mitjans de comunicació. Els últims anys escrivia una columna setmanal al diari Valencia Plaza en què radiografiava l’ànima de la ciutat de València.
