Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
El passat dijous es va celebrar la segona sessió dels Encontres a Beniarbeig amb la conferència d’Antoni Furió, catedràtic d’història medieval de la Universitat de València i director de la publicació de les Obres Completes i la Correspondència de Joan Fuster, que aplegà una setantena d’assistents.
Va presentar l’acte l’escriptor Tomàs Llopis qui, a més de recordar i d’agrair les participacions anteriors del professor Furió, a les trobades del 2014 i el 2018, va glossar breument la figura del conferenciant i va recordar la seua implicació en la divulgació i l’estudi de l’obra fusteriana, objectiu compartit amb l’edició d’enguany dels Encontres a Beniarbeig.
Furió va iniciar la intervenció amb la lectura d’una carta, datada el 3 de desembre del 1963, de l’advocat denier Josep Antoni Devesa adreçada a l’assagista de Sueca en què l’informa de les possibilitats d’organitzar a la capital de la Marina alguns actes valencianistes, atés que hi havia hagut un canvi a l’alcaldia. Tot seguit el conferenciant va mostrar diversos documents, un dels quals la butlleta de subscripció als Quaderns Pego de l’any 75, que li permeteren, en primer lloc, reconstruir el paisatge humà del valencianisme a la comarca.
També va afirmar que en total es conserven entre vint mil i trenta mil cartes a l’arxiu de Joan Fuster. La diferència en les xifres s’explica en el fet que la primera correspon a les cartes en sentit estricte i la segona al conjunt de documents, notes, targetes postals, telegrames, manifestacions d’adhesions a l’escriptor i fins i tot papers adjunts a la correspondència, que Fuster va arxivar curosament.
Per aquesta raó, doncs, aquest arxiu, conservat a l’Espai Fuster de Sueca, constitueix, per una banda, la història de les relacions personals de l’escriptor, però també l’arxiu més complet que existeix del valencianisme des de la postguerra fins a la mort de l’assagista.
Fuster, va contar el conferenciant, fou un home especialment reservat pel que fa a la seua vida privada, no en parla als seus assaigs ni als articles que va publicar, ni tan sols al seu Dietari, que són anotacions sobre els diversos temes que l’interessaren, però és en la correspondència on deixa anar les anotacions de caràcter íntim que millor podrien permetre l’acostament més fidel a la seua biografia.
Després de donar notícia de l’estat de publicació de les Obres Completes i de la Correspondència, Furió es va centrar en l’interés documental i en la dimensió històrica de l’escriptor i de la seua obra epistolar. A continuació, va tractar de respondre què ha fet possible l’escriptura i la conservació d’una obra tan ingent, i va apuntar diversos factors en aquest sentit. Per una banda, el fet que Fuster haguera viscut sempre a la seua casa de Sueca, cosa que obligava els seus interlocutors i ell mateix a recórrer les cartes i a una comunicació diferida que, a més, s’ha conservat gràcies als acords entre les institucions implicades en el llegat i l’hereu de l’escriptor.
Antoni Furió va acabar la seua intervenció donant unes dades contundents, ja que Fuster es va relacionar amb més de cent corresponsals originaris o residents a la Marina. Una xifra important si tenim en compte l’àmbit geogràfic de la col·lecció, que abasta no només els Països Catalans sinó també l’Amèrica de l’exili català de postguerra.
La pròxima sessió serà el 24 de febrer en què la periodista Empar Marco parlarà de «Fuster periodista i articulista».
